S e celebrava a Castellar de n'Hug el concurs anual de gossos d'atura, que el diari recollia amb un extens reportatge. Però, a banda de la informació sobre la jornada, publicava també un text del berguedà Jacint Codina sobre aquest concurs en el qual el regidor i estudiós de Berga reproduïa un text de Jaume Sala publicat el 1968 a la revista Ecos sobre el caràcter d'aquest espècimen. Deia coses com: «El gos coneix cada ovella com el mateix pastor. En una barreja de caps de bestiar de diferents amos, a ta veu de pastor et gos anirà destriant una a una i anirà portant a la cleda assenyalada les que pertanyen al pastor que el mana. El gos endevina la proximitat de la tempesta. Te el pres sentiment del perill que voltarà al ramat o que aquest s'apropa a un penyasegat. S'adona quan manca una ovella i li segueix et rastre per l'olfacte fins a trobar-la. No hi ha un acord definitiu quan al nombre de caps de bestiar que pot guardar un gos d'atura. Jo he vist a l'Aran, en el Pla de Beret, cinc mil caps d'ovelles barrejades: Tres gossos d'atura, dos del Pirineu català i un altre de la Catalunya francesa, destriaren els caps portant al seu terreny els que pertanyien al seu amo»
