Si el poderós necessita blindar-se, protegir-se, usar la força bruta contra els subordinats, és que ha perdut els papers i no sap com sortir-se'n. Acabarà malament. No cal ser profeta per endevinar que el món farà un pet com una gla si continuen manant, amb l'estil que ho fan, governants que interpreten la democràcia al seu aire (i dels interessos dels poderosos que els donen suport), i no pas com ha estat definida i entesa fins no fa gaire: «[...] En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa. [...]», diu la Viquipèdia, que tothom pot consultar, perquè és democràtica. Les cròniques del dia a dia desmenteixen aquesta descripció, perquè els poderosos han perdut els papers i la vergonya:

El president francès, Emmnuel Macron, ha mobilitzat 10.000 policies per blindar la reunió del G-7 a Biarritz. Els mandataris més poderosos del món necessiten protecció extra-extraordinària perquè tenen por del poble que qüestiona la seva manera de governar.

A l'altra punta d'Europa, a la Turquia que malda per entrar a la Unió Europea dels Drets Fonamentals civils, polítics, econòmics i socials dels ciutadans i ciutadanes europeus, i de totes les persones que viuen en el territori de la Unió, el president Erdogan treu i posa alcaldes a la seva conveniència, i es passa pel folre els vots dels ciutadans; tanca a la presó tothom qui considera contrari a la seva concepció de societat; fa fora milers de funcionaris que considera no addictes i planta cara als futurs socis si el renyen una miqueta per ser un dictador.

La Xina blinda el seu peculiar sistema polític a base de cops de porra i violència policial desfermada contra els ciutadans hongkonguesos que s'oposen a lleis que vulneren drets consolidats. Ara s'inventen acusar-los de terroristes i avisen que es calcin perquè hi enviaran l'exèrcit.

De Trump no cal dir res perquè no tinc prou espai i tothom coneix el personatge.

Però sí que cal remarcar el paper galdós que han tornat a fer l'increïble (zero credibilitat) Pedro Sánchez i la seva cort. Després d'haver-se apuntat al sistema de blindatge del règim monàrquic espanyol (hereu directe del franquisme), que utilitza la seva llei, entre altres exemples, per tancar gent innocent, barrejar terrorisme amb independentisme, capgirar el concepte d'estat democràtic de dret, o exagerar el problema de la delinqüència per envair Catalunya amb piolins que reprimiran les protestes per la sentència Marchena, aquesta setmana ha demostrat quin pinta està fet frivolitzant amb la vida d'un centenar llarg de nàufrags i jugant al gat i la rata amb el sàtrapa Salvini. Ambdós han quedat en evidència amb les maneres grotesques que han intentat fotre enlaire l'Open Arms i totes les ONG que salven vides a la Mediterrània. Fariseu de mena, el proper pas serà pervertir encara més la interpretació de les lleis, perquè un Marchena qualsevol digui qui està autoritzat a salvar una persona en perill, qui té butlla per actuar com l'exalcaldessa Botella, o qui té dret a qüestionar el rei, per exemple.

Com deia aquell: en mans de qui estem?