Donar-se a conèixer, generalment, té un preu, i la valoració de sí aquest és un preu alt o baix està més en funció del resultat aconseguit que no pas de la factura pagada. Vaja, el que molts clients publicitaris demanen: quin és el retorn.
A vegades és fàcil poder fer comptes sobre si ha sortit a compte invertir pel retorn que hi ha hagut. Però, a vegades, els intangibles i les fotografies ennuvolades del mateix projecte fan difícil passar comptes. El govern d'Igualada va dir ahir que el preu de tenir un final d'etapa de la Vuelta era de 20.000 euros, i l'alcalde es va afanyar a dir que és el mateix que es paga per un final d'etapa de la Volta. Així es comparen els que ja han pagat (Igualada) i els que es plantegen pagar l'any que ve (Manresa per la Volta). Les dues ciutats també hauran estat en un període relativament proper «Capitals de la Cultura Catalana», títol pagat que ben bé no vol dir res, però que serveix a les ciutats per fer un cop de timó en l'agenda cultural amb les entitats. Manresa ho va ser, Igualada ho vol ser.
Les empreses necessiten vendre i la promoció i la publicitat són maneres de fer-ho, d'aconseguir els objectius marcats. En tot cas, sempre sol ser més interessant que la iniciativa de la promoció vingui del que ven i que hi hagi una voluntat proactiva. Esperar que algú passi pel despatx per fer una oferta de promoció és pitjor solució.
