05 de octubre de 2019
05.10.2019
Regió7

Diàleg i violència

04.10.2019 | 23:31
Diàleg i violència

La convocatòria d'eleccions generals per al 10 de novembre constitueix una nova demostració de la rigidesa de la política espanyola i de les dificultats per incorporar el diàleg a la manera d'afrontar les situacions complexes. D'ençà que la sentència 31/2010 del Constitucional va obrir la capsa de Pandora, s'ha instal·lat la inestabilitat i per ara difícilment se superarà, perquè la crisi de Catalunya impacta sobre la governabilitat espanyola. Des de l'aparició del lideratge d'Aznar a la dreta espanyola el carro d'una entesa raonable entre Catalunya i Espanya no ha deixat d'anar pel pedregar. Amb la majoria absoluta d'Aznar es va desencadenar un procés d'involució política i jurídica que el president Maragall va intentar redreçar amb l'Estatut del 2006. El Constitucional, amb el Partit Popular al darrere, va desmuntar aquesta estratègia de refer la concòrdia per mitjà d'un pacte que volia recuperar l'esperit que havia fonamentat l'Estatut de 1979. Quan des de les institucions espanyoles es parla de violència per referir-se a l'independentisme s'està retratant la violència de la seva pròpia mirada. Els fets de l'1 d'Octubre ho certifiquen. L'escenificació de les detencions del 23 de setembre ho corrobora. Espanya té dissortadament limitacions insuperables per reconèixer la seva pluralitat. Com succeeix al Canadà amb el francès, hauria d'assumir amb naturalitat la presència del català a totes les institucions de l'estat i on l'estat intervé internacionalment. I tanmateix les decisions normatives i judicials dels darrers anys reflecteixen una veritable ofensiva per limitar la presència i l'ús del català a l'ensenyament, als organismes públics, a l'activitat econòmica,... Però la qüestió de fons no té naturalesa jurídica, sinó que és la plasmació d'una realitat social profundament arrelada que deslegitima l'existència mateixa de la llengua catalana. L'anècdota del daltabaix que es va produir perquè després de la final del mundial de bàsquet el pare de Ricky Rubio es va adreçar en català al seu fill resulta concloent. Que des d'Espanya no es visqui com a normal el que és real i del tot natural, l'ús del català entre catalanoparlants, reflecteix una actitud de negar-se a acceptar l'existència de l'altre, de viure la mateixa condició de l'altre com una circumstància inassumible. D'això a Europa vam patir durant el segle XX episodis terribles de conseqüències esfereïdores i destructives. Fets com aquest fan encara més grotesc el qualificatiu supremacista en boca dels pretesos constitucionalistes per desqualificar dirigents catalanistes. La duresa de la política espanyola respon a una manera de ser d'una part lamentablement significativa de la societat espanyola, massa propícia a l'agressivitat i massa poc predisposada a la transacció i a l'entesa. Pedro Sánchez torna a posar Espanya davant del seu mirall i la imatge que en resulta convida al pessimisme i alimenta el sobiranisme entre els catalans, incòmodes dins d'una Espanya on Catalunya només val si és invisible. Ens esperen temps agres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit