Quatre fotos penjades de l'últim restaurant visitat; o de belles joves (i nois, que també s'hi saben posar, ells) que es posen davant la càmera del mòbil per sentir-se guapes, guapes; o del darrer viatge que s'ha fet; o de la trobada amb les amigues de l'institut; o propaganda d'algunes activitats (sortides de nit, de compres o, simplement, d'esbarjo i viatgets). És l'Insta, com en diuen el joves; Instagram, amb totes les lletres. És un dels invents que tenim en un dels petits requadres del nostre telèfon mòbil.
L'Instagram, com el Twitter, o com qualsevol altre sistema que ens permeti fer comentaris sobre imatges i textos que altres han penjat, pot ser una eina endimoniada, però, sobretot, és un espai per rebre satisfaccions, perquè un t'aplaudeixi la fotografia que has penjat i l'altre t'enviï petons.
Repassant l'Instagram, hi trobo buits en algunes persones. Hi veig algun Junqueras proactiu, però és el germà de l'Oriol; hi veig l'espai de Jordi Cuixart, però amb fotos de fa 2 anys o més; el Raül Romeva, abraçat a la Muriel Casals; o el de Josep Rull, que hi manté fotos de la seva etapa com a conseller.
Aviat s'ha de conèixer la sentència del procés. Per mínima que sigui la sentència (i ningú diu que sigui mínima), tindrà conseqüències prou greus. De fet, els Jordis (Sànchez i Cuixart) aviat farà dos anys que són en presó preventiva. I a l'Insta, cors, petons i barrets de festa.
