Mentre els grans organismes internacionals econòmics (OCDE, FMI -aquest últim ha retallat el pronòstic d'expansió mundial als mínims des del crac de fa una dècada) alerten de l'«alentiment» del creixement, i mentre encara supuren les ferides de la darrera onada de crisi, les darreres dades sobre alguns aspectes de l'evolució de la nostra economia continuen alertant que el país encara està molt tendre per assumir una nova sotragada. Només aquesta setmana han aparegut tres indicadors: el nombre de treballadors en risc de pobresa ha crescut el 26% en un any; el nombre de treballadors afectats per ERO s'ha disparat el 25% els vuit primers mesos de l'any respecte del mateix període del 2018; i el mercat de fusions i adquisicions a l'Estat experimenta un retrocés del 10%. L'activitat va amb el fre de mà posat, i la recuperació dels més afectats per la davallada viscuda està acorralada per la precarietat. Cal pensar ara en l'economia i destinar-hi tots els esforços.
