Aquestes van ser les paraules amb què la periodista Gemma Nierga, amb valentia i saltant-se el guió pactat, va cloure el seu discurs al final de la concentració en repulsa per l'assassinat d'Ernest Lluch. La condemna per la mort, a mans d'ETA, el 21 de novembre de 2000 del polític català, va aplegar a Barcelona vora 900.000 persones. Gemma Nierga, fora del guió pactat, deia: «Estic convençuda que Ernest Lluch, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar; vostès que poden, dialoguin, si us plau».

La cara de mal geni del president Aznar era un reflex del seu desacord amb les paraules de Gemma Nierga. Però era important dialogar, parlar, arribar a asseure's. Així i tot, el febrer de 1999, Aznar autoritzà el diàleg amb ETA, sense que posés vetos a cap tema de conversa. I fins i tot, mesos després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, Aznar va acostar 133 presos etarres a presons a prop d'Euskadi.

Per això ara resulta incomprensible que el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, rebutgi les trucades del president Torra (tres en dos dies) per veure's i dialogar. Perquè si no parlen, ¿com es podrà solucionar el conflicte a Catalunya?

També va resultar incomprensible que fa uns dies el Sr. Sánchez rebés a la Moncloa els Srs. Casado, Rivera i Iglesias i no es dignés rebre el president de Catalunya.

Per altra banda, l'argument del Sr. Aznar que, en absència de violència es podia parlar de tot, s'ha vist que era una gran mentida.

Si el president d'Espanya no s'asseu a parlar amb el president de Catalunya per tal de trobar una sortida a la situació que vivim amb líders independentistes empresonats i amb el malestar de la ciutadania, per a què volem els polítics?

Cal ser valents i no rebutjar el diàleg amb l'adversari, perquè trencar ponts no porta enlloc. Cal ser agosarats com demanava Gemma Nierga, perquè com deia Albert Einstein, «si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix».

Al final de la concentració del 24 de novembre de 2000, per condemnar la mort d'Ernest Lluch, Pasqual Maragall deia: «El president (Aznar) s'ha adonat de quin és el sentiment de la gent». I encara: «És necessari el diàleg i solucions ràpides».

El conflicte que viu Catalunya no s'acabarà tancant els independentistes a la presó, com demanava recentment el Sr. Rivera, ja que l'argument de la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría, que es vantava d'haver «descabezado» els líders independentistes, no ha pogut posar fi al Procés.

I és que «la majoria de les persones utilitzen més temps i més energies a parlar dels problemes a en afrontar-los», com deia Henry Ford. Per això, negant el diàleg no se soluciona res.

Tot fent-nos ressò de la pregària del bisbe Torras i Bages, que la Mare de Déu de Montserrat ens hi ajudi, perquè «mai no es desfaci aquest poble català que Vós espiritualment engendràreu», que tregui «de Catalunya l'esperit de discòrdia» i aplegui «tots els seus fills amb cor de germans».