L'edició especial sobre el referèndum de l'Estatut del 1979 que comentàvem ahir duia a la portada un editorial valoratiu del resultat, que deia: «En una valoració d'urgència de la jornada electoral que acabem de viure cal dir que Catalunya acaba d'aprovar el seu Estatut d'Autonomia amb uns resultats relativament poc brillants. És evident, però, que s'ha donat un primer pas important en el camí de l'autogovern del nostre poble, la voluntat autonòmica del qual, malgrat aquests resultats no prou satisfactoris, ningú no pot posar en dubte. Circumstàncies diverses, difícils de quantificar ara per ara, expliquen que l'abstenció hagi assolit en alguns indrets especialment „i també des d'un punt de vista global„ xifres importants, per descomptat més altes del que la classe política del partits pensava. És evident que a qualsevol referèndum amb un resultat previsible hi ha sempre una abstenció relativament alta, a la qual s'ha de sumar l'abstenció conscient que ha seguit les indicacions dels partits i grups que la propugnaven. I en el nostre cas s'hi ha d'afegir també, per descomptat, l'abstenció provocada per la pluja».
