No soc gaire entusiasta de Mario Balotelli, jugador italià de futbol. Si fos president o entrenador d'un equip, fugiria de fitxar-lo com de la lepra. És capriciós, individualista, egoista i un tumor dins de qualsevol vestidor. La seva trajectòria l'avala en aquest sentit. Precisament per això, perquè tothom el coneix i sap de quin peu calça, no se li fa gaire cas. Però aquest cop tenia raó.
Fa uns quants dies, en un partit de la lliga italiana que el seu actual equip, el Brescia, va jugar al camp del Verona, els aficionats locals, millor dit, la carn de presidiari que forma el grup de radicals d'aquest club, van començar a dedicar-li insults racistes. Balotelli va esclatar, va agafar la pilota i la va llançar cap a la graderia. Tot seguit, va sortir del camp i va amenaçar de deixar el partit i de marxar al vestidor.
La reacció dels seus companys i dels contraris va ser intentar-lo convèncer de tornar i d'acabar de jugar. Els dirigents del Verona van fer un gest de cara a la galeria expulsant un ultra per deu anys sense entrar a l'estadi, i aquí es va acabar el tema.
Si quan passessin situacions d'aquestes se suspengués el partit i es buidés el camp de púrria, potser no serien tan freqüents. O si es castigués exemplarment les entitats que permeten, i faciliten, que especímens no evolucionats colonitzin les graderies, potser es prendrien més seriosament la seguretat dels estadis. Però havent-hi futbolistes que voten escòria com Vox, sembla que això està lluny de passar.
