No deixa de sorprendre'm que un programa de televisió premiat i amb bons índexs d'audiència com el que dirigia Jordi Évole triés com a capçalera l'adjectiu «salvados». Em sorprèn, perquè em pensava que avui parlar de salvació suggeria alguna cosa rància o simplement un joc d'infants.
Si parlem de salvació, es tendeix a preguntar amb cert sarcasme: de què hem de ser salvats? Com som salvats? Qui ens ha de salvar?
I, tanmateix, algú ha gosat expressar el desig, l'esperança i la realitat que tot ésser humà intueix en el seu interior més ençà de qualsevol creença religiosa: volem ser salvats! Necessitem ser salvats!
Al nostre voltant no es vol que ens fem gaires preguntes i s'obvien les amenaces que reclamen salvació. Des de l'estricta reglamentació de les normes higièniques a l'anestèsia mediàtica en la qual ja ens està bé viure, el nostre context social insisteix a minimitzar riscos. No hi ha perill. No t'inquietis. Dorm.
El problema és que si minimitzem riscos, minimitzem l'aprenentatge, minimitzem l'aventura i la passió per l'existència. Però la vida s'entossudeix a assemblar-se més a una suma de reptes, que a una acomodatícia absència de ruptures. Som més nosaltres mateixos quan encarem la intempèrie, més que quan restem dins la bombolla. El preu a pagar és que a fora experimentarem la necessitat de ser salvats, precisament.
Celebrem la festa de Crist Rei, el salvador de l'Univers. Un salvador amb uns procediments xocants que fan riure, provoquen la burla i el menyspreu dels qui el veuen penjat a la creu. Tothom espera que el salvador sigui el primer a salvar-se a si mateix i demostri la seva eficàcia contra l'adversitat. Després, havent demostrat el seu poder, procediria al rescat dels amenaçats.
Però el poder de Crist no és poder físic, ni econòmic, ni intel·lectual. La reialesa de Crist ve de Déu pare que és amor. A la creu, Crist esdevé l'home que anuncia l'amor de Déu per a tothom qui vulgui obrir-li les portes de casa. No exclou, no aparta, no arracona, Déu ens vol fills. I el seu Fill és qui ho declara amb una vida partida, repartida i vessada per amor. Això resulta insuportable per als gestors de la religió del seu temps i per això acaben crucificant Jesús.
Si avui és la festa del Rei, també és la festa d'aquells que volen viure sota el seu poder, tan eficaç com sorprenent. Benaurats nosaltres si estimem fins a l'extrem, ens rentem els peus entre nosaltres, lluitem per la pau i la justícia i fem tot allò que el nostre Rei, Crist, ens va ensenyar a fer.
