Moltes ciutats encenen avui els seus engalanaments nadalencs, i a Manresa tenim l'al·licient afegit de veure com haurà quedat el principal carrer comercial de la ciutat, el Guimerà, on només hi haurà garlandes lluminoses al davant de les botigues que han pagat per tenir-ne. Comprensiblement, la trentena que es graten la butxaca s'han cansat que una quarantena llarga de comerços -entre ells, establiments importants- gaudeixin de la decoració per la cara, i enguany han decidit que la llum és per a qui se la treballa, com la terra del marxisme. En fi; Manresa és un cas estranyíssim de ciutat mitjana que encara té el seu principal carrer comercial com en el temps dels motocarros, cosa que aviat recomanarà no posar el carrer al dia d'una vegada sinó deixar-lo com està i exhibir-lo turísticament com una exclusiva europea. Per tant, no ha d'estra-nyar que la il·luminació nadalenca tampoc no sigui normal. Però la pregunta que ens hauríem de fer és si, realment, aquest assumpte ha de dependre de si els botiguers del carrer són o no són bons col·legues. Els llums de Nadal fan ciutat, fan capital, creen imatge col·lectiva i animen l'activitat pública, i aquests no són assumptes particulars, sinó responsabilitats municipals. ¿Si en vials decisius per a la imatge de la ciutat el comerç no es posa d'acord, l'Ajuntament ha de limitar-se a encongir les espatlles i que surti com Déu vulgui? O ha de fer la seva feina?
