Hem fet el cim: 80.000 milions de deute

El naixement de l'autonomia catalana va venir amb un president Pujol que va copiar les estructures de l'Estat, amb una megalomania molt pujada de to, sense parar esment en despeses ni volums. Allà un Consell de Ministres, aquí un Consell Executiu. Allà presons, aquí centres penitenciaris. Allà TVE, aquí TV3. Allà Forces de Seguretat, aquí Mossos d'Esquadra. Allà Tribunal de Cuentas, aquí Sindicatura de Comptes. Allà Defensor del Pueblo, aquí Sindicatura de Greuges. Allà Ministerio de Asuntos Exteriores, aquí Conselleria d'Afers Exteriors. Allà cotxes oficials, aquí tants com allà. Per raó d'espai no puc posar un centenar més d'exemples entre l'allà i l'aquí.

I res de contemplacions ni misèries. Si la gent ha de cobrar, siguem generosos, amb els diners dels altres. Dades del 2019, sou president del Govern central, 82.978,56 euros. Sou president de la Generalitat, 152.861,54 euros. Sou d'un ministre, 73.211,28 euros. Sou d'un conseller, 115.234,92 euros. La resta de càrrecs, en els diferents nivells de l'Administració, segueixen pautes similars, de manera que el volum de sous de la Generalitat és immens, a més de desproporcionat, respecte d'altres administracions.

Tampoc s'ha tingut en compte que Catalunya és un petit país. Si allà tenen províncies, aquí també en tenim quatre, però hi hem afegit 42 comarques, i 7 regions o vegueries. Tot plegat, comporta prop de setanta milions d'euros a l'any, per mantenir-les. Per raó d'espai, ja no enumero els consorcis, organismes públics, entitats, etc., que formen part de la Generalitat, perquè la llista és inacabable.

Aleshores, per què hem arribat als 80 MM de deute? Doncs perquè estem en un país que no valora la gestió. Vull dir, la bona gestió. Es va partir del principi que calia fer coses, una mica per tot arreu (teoria de l'esquitxada) per tenir content una mica a tothom. En comptes de prioritzar i construir estructures de país, es va preferir anar fent pedaços, amb sobrecostos enormes. L'eix Transversal (C-25) va tenir 13 inauguracions de trams, durant prop de 20 anys, i una cosa similar va passar amb l'eix del Llobregat o la C-17.

El mateix va passar en altres inversions (escoles, instituts, universitats, centres penitenciaris, comissaries, etc.). Algú pagarà. I sí, al final, estem amb 80 MM de deute, la qual cosa suposa pagar 3.000.000 d'euros cada dia en interessos. Sí, estimat lector/a, ho heu llegit bé, tres milions diaris en interessos, la qual cosa suposa un import similar al que costa fer funcionar una conselleria de la Generalitat (més de mil milions a l'any).

També és cert que hi ha hagut un dèficit de finançament per part de l'Estat. Són certes les deficients negociacions empreses per la Generalitat amb el Govern central, de manera que alguns serveis han estat deficientment finançats: Sanitat, Ensenyament, Cultura, principalment, cosa que s'ha de cor-regir, en el futur immediat. Però, queda clar que, si en una casa entren dos mil euros i en surten tres mil, la cosa no pot acabar bé. I així estem. Tenim un enorme deute, que només es podrà eixugar mitjançant un pacte a llarg termini amb l'Estat. De fet, l'Estat ostenta un 76% del deute de la Generalitat, amb prop de 60 MM d'euros. Aquí, cal un acord per poder retornar el deute amb terminis de vint o trenta anys. Abans, impossible.

Acabo. Resulta curiós com ningú volia parlar de xifres, ni finançament, ni deute, en plena batalla del procés. I en canvi, és el principal problema, per a qualsevol persona particular o administració pública. Ningú s'ha volgut responsabilitzar d'haver arribat fins aquí, passant dels 9.745 milions de deute l'any 98 als 79.243 milions de principi d'aquest any. Però les xifres són les que són, i avui en dia és el principal repte a resoldre. Recordem-ho. I recordo que en el temps de llegir aquest article el deute s'ha incrementat en deu mil euros. En continuarem parlant, un altre dia.