Era l'any 1981 quan un grup de santpedorencs aficionats als Sanfermines va revolucionar la festa major del municipi important-hi les vaquetes (llavors en deien vaquilles). Deixaven anar lliure una vaqueta en un espai tancat que els empaitava mentre ells corrien davant seu. L'activitat es va consolidar com a plat fort de la festa durant anys, i es van crear les primeres «penyes», que s'encarregaven de muntar-ho. La festa major actual de Santpedor és hereva d'aquella embranzida, que ha derivat cap a un moviment en què les pe-nyes tenen el protagonisme, amb les concentracions que omplen cada any l'antic camp de futbol i que aconsegueixen arrossegar la majoria del jovent del poble. Al marge del debat animal i abans d'en-terrar-la, cal fer un reconeixement al que ha aportat la festa de les vaquetes durant aquests gairebé 40 anys.

No obstant això, la mentalitat de les societats evoluciona. L'any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que prohibeix les corrides de toros. El mateix any, una altra llei va blindar els correbous i va crear una llista de municipis en què es poden organitzar reconeguts com a «festes tradicionals». Fora de l'Ebre, de la desena que hi havia protegits només en queden cinc (Vidreres, Mont-roig del Camp, el Morell, Cardona i Santpedor, que arran de la consulta se n'esborrarà). Els altres (Vilanova i la Geltrú, Torroella de Montgrí, Roses, Badalona i Olot) ja se'n van retirar fa temps. La sensibilitat pels drets dels animals va en augment arreu, cosa que xoca amb aquesta tradició, segurament no tant perquè existeixi un maltracte explícit de la bèstia, que és infinitament menor al d'una corrida de toros (una norma bàsica a Santpedor és que no es pot tocar la vaqueta), sinó perquè avui dia es considera ofensiu convertir l'animal en objecte d'un espectacle.

Amb aquest context nacional, la consulta de diumenge passat a Santpedor era tan necessària (per legitimar o bé abandonar l'activitat) com incòmoda per a l'Ajuntament. L'alcalde, Xavier Codina, el tinent d'alcalde, Antoni Puiggròs, i membres de la CUP van sortir del col·legi electoral increpats per aficionats a les vaquetes i amb protecció policial, en una imatge lamentable, un cop completat el recompte que va sentenciar la tradició per un escàs marge de 46 vots. Això malgrat que, volgudament o no, la consulta s'havia plantejat en unes condicions favorables als partidaris: es preguntava sobre la continuïtat i no sobre la prohibició de les vaquetes (per tant, la resposta positiva conduïa a mantenir-les), la votació es va convocar amb només sis setmanes de marge i els partits del govern municipal, ERC i Junts per Santpedor, van posar-s'hi de perfil i van renunciar a posicionar-se; de manera que el col·lectiu més coordinat per mobilitzar-se, el de les penyes (on hi ha els organitzadors de la festa), sortia amb avantatge, mentre que els animalistes, que no estan constituïts en cap entitat local, van haver d'organitzar-se a cor-recuita per fer campanya pel no. Només la CUP va gosar involucrar-s'hi i ho va fer demanant el vot per la prohibició. Tot i que no tenim enquestes per saber-ho del cert, la intuïció porta a pensar que si la participació no hagués estat tan destacada (37%), el sí a les vaquetes s'hauria imposat clarament. Tot i això, es va constatar que, sorprenentment, la franja més jove (podien votar els majors de 16 anys) va ser més abstencionista que els adults. En tot cas, la major part de la població va romandre indiferent davant del dilema. Podem interpretar que es van quedar a casa molts veïns no atrets per la festa però tampoc inquiets per abolir-la.

El més difícil de la consulta no era fer-la, és encaixar-ne ara el resultat ajustat -més celebrat fora que dins de Santpedor- per la mala maror que n'ha quedat. Ha fet trontollar no només l'activitat animal sinó també la fins ara plàcida harmonia del municipi. La votació ha evidenciat un poble dividit per un tema que desperta passions i deixa decebut un col·lectiu que durant anys s'ha arremangat per fer lluir la festa major i altres celebracions locals, i que ara tenen la temptació d'abandonar les comissions organitzadores. Estan de dol persones compromeses amb el poble, implicades en totes les mogudes, des dels Pastorets, el Carnestoltes, els Bous de Foc i els castellers, fins a la benvinguda de Cap d'Any i la cavalcada dels Reis. El resultat planteja, doncs, un important repte per a l'Ajuntament i per a la comunitat: cosir la ferida oberta; repensar una festa major que, sense les vaquetes, ompli el buit que deixarà aquest espectacle multitudinari i torni a engrescar els que les trobaran a faltar. Perquè cal preocupar-se pels animals, però encara més per les persones.