De petit el nom em feia certa gràcia, el pare m'explicava que aquella llei servia perquè la dictadura l'apliqués a l'hora de posar entre reixes tothom qui li feia nosa; no va ser fins molts anys després que vaig descobrir que el feixisme, expert a girar arguments a la seva conveniència i benefici perillós, l'havia adoptat i adaptat de l'original que va entrar en vigor després de ser aprovada per les corts de la segona República, inicialment pel tractament dels comportaments considerats antisocials, i es va mantenir activa fins l'any 1995, quan va ser derogada definitivament. Llàstima!, si hagués aguantat uns anys més, ara podria haver esdevingut una bona eina per encausar l'onada creixent de personatges que encaixen perfectament amb aquests adjectius.

«Maleantes» com els que aquesta setmana han aprovat el decret pel qual el Govern espanyol podrà intervenir Internet i les comunicacions dels ciutadans quan els surti de l'engonal i sense ordre judicial, encara que avui en dia aquestes ordres ja no siguin garantia de res, i molt menys de justícia. Hi ha un comportament més antisocial que el que han practicat el PSOE, PP i Ciutadans, vulnerant els drets fonamentals amb actituds més pròpies de països com la Xina o Turquia, que d'un estat democràtic de la UE?; tant o més també ho és el d'Unidas Podemos abstenint-se a defensar el que els toca per ideologia i que neguen per traïdoria, deixant en evidència que l'esquerra més esquerrana també té un preu i és molt més baix del que ens pensem: uns cotxes oficials, unes butaques i tal. «Maleantes» com els que han aprovat el tancament de les delegacions de la Generalitat a Tunísia, Mèxic i Argentina en un atac, com deia el conseller Bosch, dels pitjors des de l'aplicació del 155; o com els que per primer cop des de l'any 2005 han impedit aprovar les declaracions institucionals contra la violència de gènere, amb un discurs negacionista, covard i farcit de falsedats i mentides, que perpetua la cultura masclista i la desigualtat.

Però sobretot «vagos», ganduls com els de l'executiva de Vox a Múrcia que han renunciat després de guanyar les eleccions i assolir tres diputats, confessant amb tota la barra que ho deixen per la feinada que se'ls gira, o, el que és el mateix, rates que fugen de la feina en no poder viure del cuentu relaxats a l'oposició, que seria el destí lògic dels qui només tenen un discurs populista buit de programes.

Els està quedant un Estat d'allò més paradisíac com a destí de malfactors i ganduls; vist el que hi ha, potser no n'hi ha prou amb la lluita per la República si no és que aquesta va acompanyada, per la resurrecció adaptada als nostres temps, d'una llei que previngui la proliferació d'aquests «vagos y maleantes» vintage, disfressats de pàtina democràtica però amb tota la caspa d'abans.