04 de desembre de 2019
04.12.2019

Aquesta cadira és meva! –va dir el diputat

03.12.2019 | 22:46

El primer dia d'aquell curs, quan el mestre de segon de primària va entrar a la sala de professors, els companys van preguntar-li què havia passat, i per què el director havia convocat els pares de dos dels seus alumnes.


–Ha estat increïble –va explicar el mestre–. Com cada primer dia de classe he esperat els alumnes a la porta de l'aula, i a mesura que arribaven els saludava i els deia que seguessin on volguessin, que després ja ens organitzaríem. I passava el de sempre: n'hi havia que de forma espontània s'asseien a la primera fila, altres que se n'anaven al fons de tot, al racó més allunyat, altres que formaven colla per seure plegats i altres que no s'hi fixaven gaire.


–Com sempre.


–I llavors he sentit rebombori i he vist dos nanos esbatussant-se mentre els companys s'ho passaven d'allò més bé contemplant l'espectacle. Un cop els he separat he mirat de saber què passava, i no t'ho creuràs: es barallaven per una cadira.


–Que no n'hi havia prou?


–I tant! En sobraven. La baralla era per una cadira concreta. Quan un alumne estava a punt de seure-hi n'ha arribat un altre i li ha dit que ni parlar-ne, que aquell lloc era seu perquè s'hi va asseure tot el curs passat. El primer l'ha engegat a un lloc molt lleig, l'altre l'ha empentat, i han acabat a bufes.


Això va esdevenir-se el mes de setembre. Ahir, al cap de dos mesos i mig, a la sala de professors aquell mestre va ser interpel·lat per un company.


–Ho has vist? Allò que hi va haver a la teva classe ara ha passat al Congrés dels Diputats.


–Què dius?


–Un de Ciutadans i un de Vox s'han arribat a empentar en la disputa per seure en uns escons determinats. I per la mateixa raó que aquells nanos: els de Ciutadans deien que aquells eren els seus llocs la legislatura passada, i els de Vox contestaven que el primer que arriba, seu. I au, vinga gresca.


–Potser que s'ho facin mirar, no trobes? El sistema polític espanyol ja té prou problemes per afegir-hi baralles de pati d'escola. Diria que l'episodi és infantil, però la majoria de nanos són més seriosos.


–Qui sap si l'afer té una interpretació biopsicològica. A les eleccions del 10 de novembre Vox va pispar centenars de milers de vots a Ciutadans. Que també li «robessin» els seus antics escons va ser massa per al cervell reptilià d'alguns parlamentaris taronges.


–Raó de més perquè s'ho facin mirar, hi insisteixo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit