Regió7 ha inaugurat a Manresa l'exposició de 32 portades que expliquen moments transcendentals de la nostra història més recent. Tanca el periple que ha dut el recordatori dels 41 anys del diari a diferents poblacions de la Catalunya Central i és recomanable visitar-la perquè toquen el cor de l'espectador, transportant-lo a moments viscuts intensament en la seva condició de ciutadà regiosetenc.

L'exposició és com un diari de 32 pàgines. 32 impactes emocionals que pretenen captar i satisfer el lector. El repte d'un diari és aconseguir tocar la fibra, sacsejar, emocionar el major nombre de lectors-ciutadans. Provocar-los successives exclamacions d'admiració a mesura que va girant full: «Mira!, diu que canviaran el sentit de la circulació al nostre carrer, ja era hora!», o «ja diràs, tu, quines ganes de tocar la pera que tenen els de l'Ajuntament!». La indignació o la indiferència també són reaccions possibles i permeses en la lectura d'un diari... només atribuïbles a l'estat d'ànim o biaix ideològic del lector.

Evidentment, la portada és l'aparador que captiva, l'entremès del tiberi informatiu que es cruspirà quan comenci a girar fulls. Però també hi ha qui va directament a la pàgina de Cultures, n'hi ha que comencen el diari per la contraportada perquè són addictes als articles del mestre Domènech, i altres que el primer que miren són les esqueles. Tants caps, tants barrets. L'objectiu és fidelitzar el màxim nombre de lectors, allò que és coneix com «l'audiència». Com més elevada, més credibilitat demostrada, més fortalesa en el mercat, més bona eina publicitària per a qui necessita promocionar els seus productes (béns de consum, ideologia, etc.), més recursos econòmics que permetran a l'empresa editora invertir en tecnologia i la remuneració de professionals competents que garanteixin el millorament continuat dels continguts.

El daltabaix emocional del receptor s'esdevé quan la seva pàgina, la portada de les seves preferències informatives, el sorprèn negativament. Aquest és l'efecte, l'impacte que segurament va provocar en molts lectors la portada publicitària pagada per Endesa, dilluns passat, el dia que començava la cimera pel canvi climàtic. No és la primera vegada d'una usurpació semblant de la portada i la capçalera dels diaris, però, en aquesta ocasió, el disseny era tan «periodístic» que sorprenia contradictòriament el lector. Sortosament, la confusió inicial s'esvaïa al moment que el lector caçava la intencionalitat de la publicitat invasiva. Es cola desvergonyidament, perquè el mitjà de comunicació necessita ingressos econòmics per mantenir la seva estructura. Digitals, ràdios i televisions també tenen aquesta servitud. El debat és tan recurrent com necessari d'afrontar: els mitjans de comunicació poden sobreviure sense publicitat? Qui, què fixarà els límits de dependència de la publicitat? Quin preu estarien disposats a pagar els lectors perquè el seu diari no portés publicitat, o la mínima i indispensable? I no ens preocupa saber l'entramat de suports que reben els mitjans en fallida econòmica que defensen incondicionalment el biaix ideològic del sistema que governa la nostra societat? Segurament, encara que ja s'intueixi, saber-ne el detall sorprendria molts més lectors a qui va enrampar la portada de dilluns passat.