Escrius al buscador «estudia acciones legales» i surten vint milions de resultats. Tothom estudia demandar algú: «Tremola, adversari, te les hauràs amb la Justícia!»

I quantes querelles es presenten finalment? Moltes menys de les apuntades. Però la simple amenaça ja és recompensada amb un titular, i els professionals d'aparèixer als mitjans de comunicació ho saben perfectament.

N'hi ha que presenten una denúncia en algun jutjat o comissaria, es fan retratar a la porta, mostren el paper que els acaben de timbrar.

-Hem presentat denúncia contra el president de la Generalitat perquè només esternuda en català i això és discriminatori per a més de la meitat de ciutadans castellanoesternudants.

Després el tsunami de l'actualitat histèrica arrossega la notícia i ningú no es preocupa de saber on para la denúncia. És força probable que hagi estat arxivada, però ja ha fet el seu efecte propagandístic.

Presentar una denúncia és més fàcil i econòmic que una querella. Però cal anar amb compte. El Codi Penal sanciona «aquells que, amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat, imputin a alguna persona fets que, si fossin certs, constituirien infracció penal, si aquesta imputació es fa davant funcionari judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a esbrinar-ho». La sanció no és simbòlica: pot arribar als dos anys de presó si la denúncia és per un delicte greu. Això sí, per procedir contra el denunciant cal esperar que es dicti en ferm sentència absolutòria, sobreseïment o arxiu del cas. I, per descomptat, cal poder demostrar que era conscient de la falsedat de l'acusació.

-Jo n'estava convençut, se-nyoria! Ho havia llegit al Twitter!

De totes maneres, molts anuncis de querella en estudi deixarien de fer-se i denúncies sense substància deixarien d'acumular-se als jutjats si no se'ls donés tanta publicitat gratuïta. En els conflictes entre particulars sovint s'aplica el filtre de no fer-se'n ressò fins que no s'admet a tràmit; així, si més no, un jutge està apreciant que hi ha matèria. Si s'apliqués la mateixa restricció a polítics i famosos potser s'acabaria tanta comèdia. Mentre això no arriba, faran bé de posar el filtre vostès mateixos, i cada vegada que un partit, un polític, una institució o un famós pronuncii la frase «estudiem accions legals», diguin: «Doncs ja m'avisareu quan ho hagueu estudiat».