Del núvol de Nadal cauen bons desitjos i bons propòsits, enmig de l'excés que mirem amb una bena posada als ulls. No per no veure'l, sinó perquè tinguem la sensació que ningú no ens vigila. I mentrestant, mengem capó farcit, torrons i neules pensant en com perdrem els quilos de més que ara acumulem. Com una pluja fina aniran caient les il·lusions per a la família, els bons desitjos per a la parella, per als fills, per als pares... perquè, malgrat que el temps canviï, no hi ha estructura més sòlida per aturar els embats de la vida que l'íntima xarxa familiar. Entre els papers caiguts fent giragonses hi pescarem, també, els que volen el millor per al futur professional dels nostres, dels que sentim més a prop. I obrirem els ulls i buscarem ben amunt papers nous que regalimen d'aquesta esperançadora nuvolada per pensar en els altres, per desitjar el bé, sí, i per denunciar totes i cadascuna de les decisions que hem pres, individualment i col·lectivament, que han danyat el nostre veí. Em surt del cor mirar-me aquests darrers papers des de Lledoners, on hi ha molts anys d'injústicia sentenciada, però també des del centre de recollida d'aliments per als més necessitats, des dels locals de Creu Roja on recullen joguines perquè tots els infants en tinguin, des del pis sense clau i des de la porta del caixer on en dorm un que també hauria de tenir neules. Ho diu la pluja de papers de Nadal.
