Ahir va començar el Dakar a Aràbia Saudita. Després de les experiències a Àfrica i a Amèrica del Sud, que en molts casos tampoc no són territoris pacífics, arriba la polèmica. El desembarcament de la cursa a aquest país aporta emoció, des del punt de vista competitiu, i un territori verge per explorar, però també un altaveu potent per a un estat que no garanteix els drets fonamentals d'amplis espectres de la seva pròpia societat. Els competidors, per exemple, no poden fer mostres d'amor en públic a risc de ser sancionats. I ja no diguem si aquestes mostres són entre dues persones no heterosexuals [per a ells, no normals]. Les dones, que allà condueixen de manera legal des de fa quatre dies, no poden anar gaire destapades, i tampoc no es pot menjar carn de porc, ni que sigui recomanable per aguantar la duresa de la mateixa cursa.

A Aràbia no només es fa el Dakar. Des de dimecres s'hi disputa la Supercopa d'Espanya de futbol. Abans també s'hi va fer la d'Itàlia i, durant aquestes festes, La Lliga hi ha organitzat un torneig d'alevins que li ha aportat molts beneficis econòmics, tot i que les graderies fossin buides i els valors que es transmeten als joves jugadors apostant per mercats com aquest siguin, com a mínim, dubtosos.

Per això, si jugant amb el nom del país, s'auditessin els beneficis de portar tants esdeveniments a Aràbia, caldria estudiar si serveix perquè un estat tan medieval avanci o simplement per omplir els comptes corrents dels organitzadors, ja siguin entitats o les persones que les regeixen.