Ja és històric que el Centre d'Esports Manresa pateixi per cobrir els seus pressupostos. També és cert que, excepte aquest darrer 2019, els anteriors vuit anys l'entitat va viure molt bé gràcies a les aportacions, per cert molt abundants i desinteressades, de l'anterior president José Luis Correa, que va haver de plegar per motius personals. Anteriorment, penes i treballs per arribar vius al mes d'abril pel que fa als pagaments als jugadors i tècnics del primer equip, tant a Tercera Divisió com en categories inferiors. I si no, que ho demanin a Manel Sánchez, que va haver de batallar fins que un projecte engrescador, però amb paranys, va fer que hagués d'abandonar el vaixell. Luis Villa ha provat sort i des del febrer de l'any passat ha anat tastant les dificultats de trobar recursos per al futbol a Manresa. Ni la nova categoria, la Tercera Divisió, ha estat un bon reclam. És possible que el mateix Villa no hagi fet una gestió impecable, però el que torna a quedar palès és que la ciutat de Manresa té poca consideració pel futbol (sobretot des de la marxa de l'antic camp del Pujolet), englobant-hi Ajuntament, empreses i aficionats, etc. Darrerament i en algun partit puntual, la gent s'ha mobilitzat, però ha estat foc d'encenalls. I és llàstima perquè, sobretot aquesta temporada a Tercera Divisió, el futbol que es veu al Congost és de força qualitat. Tant de bo la gent que entri en el lloc de Luis Villa i la seva junta tinguin l'encert de fer revifar el futbol a Manresa, un repte no aconseguit des de fa anys.
