Ahir va ser el Dia Mundial de la Croqueta (i dels Beatles). De dies mundials n'hi més que de tertulians, perquè qualsevol els pot declarar; una altra cosa és que algú els faci cas i la proposta s'escampi fins a triomfar. El de la croqueta no forma part de la llista de Nacions Unides, i no és clar quin organisme va decidir-lo. Tampoc és clar el motiu de la data; la primera referència escrita situa en el 18 de gener (no en el 16) de l'any 1817 la data en què el xef Antonin Cáreme va servir Croquettes à la royale en una taula banquet al regent de Gran Bretanya i el gran duc de Rússia. Per què croquettes? Per derivació de croquer, que significa mossegar fent un soroll cruixent. Una croquette seria doncs una «mossegadeta cruixent», i no hi ha dubte que s'ajusta a la definició si està ben feta.

La croqueta és un miracle fins i tot superior a les patates fregides a la manera francesa -o a la belga, segons els flamencs que en reclamen la paternitat. Aquestes han de ser cruixents per fora (però no seques) i tendres per dins. Un cop hem fet espategar la carcassa amb les dents, l'interior s'ha de poder aixafar entre la llengua i el paladar. Per desgràcia és força habitual trobar-se exactament el contrari: uns objectes groguencs de color anèmic, sense consistència exterior i que cal mastegar tanta estona com el tall que acompanyen. Les croquetes són encara més cruixents en la seva pell i més suaus en la seva carn de beixamel. Però tots ens hem entrebancat amb coses vagament ovalades de color torrat que ens transmeten el mateix càstig que les pitjors frites: toves per fora, espesses per dins, i de passada, insípides. Això, quan no ens trobem que la seva carn gomosa amaga una ànima glacial, fruit del pas directe del congelador a la fregidora.

S'ha mitificat el concepte «croquetes de l'àvia», però les àvies ja no estan per romanços perquè el dia que no tenen informàtica o Pilates al Casal han anat de viatge amb l'Imserso, i les mares tenen altra feina. L'alternativa són el supermercat i el restaurant, però, en aquest cas, quantes vegades unes croquetes vulgars han espatllat un àpat que per la resta era passablement comestible?

Caldria fer una guia de restaurants de menú diari on les croquetes i les patates fregides compleixin els requisits que la senzillesa de l'invent no permet excusar. I als altres, que hi vagin els polítics enganyosos de pensament espès i ànima congelada; s'hi trobaran a gust.