El conte de fades de Harry i Meghan s'ha esgotat sense el final anhelat, i és que la duquessa no ha sabut portar la sabateta de cristall i el príncep s'ha convertit en esclau del seu cor, en comptes de senyor del seu destí.

Més que una fugida volguda s'ha convertit en una expulsió de l'Olimp britànic, amb totes les expressions afectuoses que Lilibet (apel·latiu hipocorístic de la reina Elisabet) els ha dedicat en el document que ha volgut signar ella mateixa, perquè no hi hagi cap mena de dubte que és una sortida de la gàbia d'or. Només li ha faltat pronunciar el versicle del Gènesi 3:19: «A partir d'ara et guanyaràs el pa amb la suor del teu front».

El perill per als Sussex és la seva cort d'aduladors, àvids de les historietes del cel·luloide, i que no aconsegueixin alliberar-se d'allò del que diuen fugir, ser l'objectiu immisericordiós de la premsa groga; i ja sense l'empara de la Corona. És com una repetició de la persecució que patí Diana, l'autèntica princesa del poble; ben diferent de l'americana Markle, que no té ni les qualitats ni el carisma irrepetible de qui fou la consort de Gal·les.

Aquest episodi ha estat una gran decepció per a la reina, provocada pel seu net preferit, i un gran trasbals en l'etern aspirant a regnar, el príncep Carles, i els seus plans de voler reduir, quan sigui coronat, la Família Reial a la mínima expressió, integrada únicament pels Cambridge i els Sussex, i jubilar els York, els Wessex, els Gloucester, els Kent i la princesa reial Anna, que passarien a l'honorífica condició de familiars del rei.

Existeix, doncs, un cert paral·lelisme entre els ducs de Sussex i els que foren ducs de Windsor, el rei Eduard VIII i Wallis Simpson; en aquest darrer cas, Eduard va haver d'abdicar per no renunciar a Wallis, mentre que, probablement, Meghan hagi apartat Harry de la Família Reial, allunyant-se del Regne Unit per recalar al Canadà, però conservant Frogmore Cottage, el regal de la reina en el seu casament, i havent de desemborsar els dos milions i mig d'euros que costaren les reformes.

Enric i Meghan conservaran el títol de duc i duquessa de Sussex i renuncien al tractament d'Altesa Reial, ja no representaran la reina, així com Enric quedarà fora de l'exèrcit, sense rebre emoluments de la Llista Civil de la Corona ni dels guanys del ducat de Cornualla, del qual és titular el príncep de Gal·les.

No obstant això, Harry continuarà sent príncep, garantit per les patents reials del segle XVI i confirmat pel rei Jordi V el 1917: «Els fills i els nets dels reis són prínceps i princeses d'Anglaterra». Tanmateix, també ho pot perdre perquè tot el que es dona es pot treure i allò de què es desposseeix, a la vegada, es pot restituir, només cal la voluntat expressa de la reina.

Queda pendent qui es farà càrrec de la seguretat i s'han sentit veus que advoquen perquè siguin ells mateixos els que sufraguin aquesta copiosa despesa, atès que no queden pas en la indigència, Harry té una fortuna estimada en 54 milions d'euros i Meghan d'uns 5 milions.

El que resulta difícil de comprendre i acceptar és aquesta mena de rebel·lia constant del net de la reina, sabent que era una príncep molt estimat dins i fora del Regne Unit. Si aquest era el seu pensament ja hauria pogut celebrar unes esposalles més sòbries i sense els fastos d'aquell miratge de casament d'Estat. Novament és digne d'encomi la fortalesa i la serenor d'Elisabet II, que, als 93 anys, ha hagut de viure el seu segon annus horribilis, per l'Andrexit, el Sussexit i el Brexit.