Una iniciativa del Museu de Solsona i del Consell Comarcal del Solsonès amb la col·laboració de les altres institucions ha permès traslladar sota sostre sis grans menhirs solsonins dels quals tres ja han pogut ser restaurats. Durant la feina de sanejament s'han fet aflorar decoracions que no es coneixien i que acaben de donar valor a aquests vells testimonis de la intel·ligència artística dels humans de fa cinc mil anys. Tres més esperen poder passar pel mateix procés. Tanmateix, ara que tres ja estan enllestits, és urgent establir quina ha de ser la seva destinació final. Aquesta és una decisió que han de prendre els experts en la matèria, però la comarca hi hauria de fer valer la importància que aquests vestigis del neolític estiguin presents al territori on van ser col·locats pels seus autors. Primer perquè un menhir no és complet sense el seu context, i segon perquè els pobles d'on han sortit els han de poder tenir com a patrimoni local. Una bona còpia ben senyalitzada i museïtzada, i preservar els originals sota cobert per evitar-ne l'erosió completa, sembla una bona solució. Retirar-los i prou, no ho seria.
