Som un país petit, però dotat tanmateix de multitud d'elements diversos que atreuen forasters de tot arreu. Com bé sabem els naturals d'aquest país, tenim un clima i una ubicació privilegiada, en un entorn favorable que ens ha fet pertànyer a la part més rica del planeta, rica de béns materials i d'història i cultura de molts segles, un pòsit i una realitat que no tenen altres parts de món. Tenim, doncs, motius per estar feliços de la sort que ens ha acompanyat, però tanmateix continuem essent un país petit, que no ha aconseguit la llibertat que voldria i que no pot competir amb potències que disposen de territoris, demografia i economies molt més potents que la nostra. En definitiva, punts febles i punts forts com té qualsevol part del planeta, motius per sentir-se alternativament cofoi i enutjat de pertànyer al país on ens ha tocat de viure.
Pensava tot això abans-d'ahir, dimecres, mentre un programa de TV3 dedicat al català i que porta el nom de Llenguado, em tornava a la memòria la realitat d'un projecte que havia conegut ja fa temps, però que gairebé havia oblidat. Un projecte vinculat a un altre dels actius d'aquest país petit: la força de la gent, d'alguna gent singular que duen a terme proeses científiques o culturals que escaurien potser millor a les grans potències del món, però que tanmateix han nascut i s'han materialitzat entre nosaltres. Gent que, en la seva vida quotidiana, ens fa enorgullir, que augmenta el nostre capital molt per damunt de les nostres possibilitats objectives. I massa sovint no ho sabem prou, o fins i tot havent-ho sabut, ens n'oblidem massa de pressa.
M'explico. Parlant de les paraules, que és l'objecte del programa de televisió que esmento, va sortir el cas d'una col·lecció de llibres singular: Handbook of the Birds of the World (HBW), integrat per disset volums de gran format. Es tracta d'un compendi de totes les espècies d'ocells del món, unes deu mil, que hi van ser descrites i il·lustrades per primera vegada a la història. Va ser publicat per Lynx Edicions i promogut per Ramon Mascort, Jordi Sargatal i Josep del Hoyo. Per fer-se càrrec de l'envergadura d'aquesta enciclopèdia, potser cal afegir encara que va ser escrita entre 1992 i 2013 per 277 autors, i que comprèn més de tretze mil pàgines, més de vint mil figures, uns deu mil mapes i prop de cent mil referències bibliogràfiques. És, en definitiva, l'obra de referència a tot el món en matèria d'ornitologia i es manté plenament actualitzada a la xarxa.
Aquesta obra va ser gestada a Catalunya, amb l'ambició d'adreçar-se al món sencer, i el programa Llenguado l'esmentava per relacionar-lo amb un altre projecte en marxa, el Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l'Institut Català d'Ornitologia i el Termcat, i que conté 6.633 fitxes terminològiques en cinc idiomes relatives a les espècies d'ocells de tot el planeta. Una obra en actualització permanent, disponible des de l'any 2017 en format de diccionari en línia.
Explico tot això per deixar constància que els catalans, ves per on, som una primera potència mundial en matèria d'ornitologia. Potser alguns lectors poden creure que no n'hi ha per tant i que, posats a fer, tal vegada podríem posar en relleu altres realitats més impactants... Jo, per contra, hi veig un exemple, singular i únic, de la força de la gent, segurament el patrimoni més valuós d'un país tan petit com Catalunya.
