El proper dilluns, la germana Joaquima Surrallés, religiosa vedruna de la comunitat de Manresa, celebra 75 anys de vida consagrada.
La germana Joaquima que va néixer a Terrassa el 1921, entrà a les Vedrunes el 24 de febrer del 1945. En la seva llarga vida ha servit l'Església com a mestra, a les comunitats de Manresa, Falset, Sant Boi i Vilafranca. I ara viu amb acció de gràcies aquests 75 anys de servei a l'Evangeli. Per això, en un món inestable i sempre canviant, la germana Joaquima ens és exemple de fidelitat a la vocació rebuda.
Dona d'una fe profunda, alegre, senzilla, sempre amatent a les necessitats dels altres, aquesta religiosa Vedruna ha sabut viure les diverses etapes de la seva vida, adaptant-se a cada circumstància i situació. Amarada de l'amor de Déu i estimant els altres, aquesta religiosa, ara a la comunitat de Manresa, «ha guanyat la seva vida a canvi de donar-ho tot per amor al Crist», com m'ha dit la germana Maria Trullols, coordinadora d'aquesta comunitat.
La germana Joaquima no ha estalviat ni mitjans ni esforços per estimar i deixar-se estimar, fins al punt de comprendre què vol dir donar-se gratuïtament als altres. Per això, la serenor, la joia i la bondat han estat els eixos de la seva llarga vida, «conscient que tot és do i tot és gràcia».
La germana Joaquima, dona d'una gran sensibilitat i saviesa espiritual, sap que «l'instant present no tornarà a repetir-se mai més i per això tot el bé que pugui fer, tota la bondat que pugui donar a una germana de comunitat, l'haig de fer ara. No he de diferir-ho ni de descuidar-ho, perquè no tornarà a presentar-se mai més». Sentint-se profundament estimada per Jesús, la germana Joaquima sap que «quan l'amor de Déu dirigeix les nostres actituds, ho transforma tot en servei fratern», com ho ha viscut ella en els diversos serveis que li han estat confiats. I malgrat que el seu camí no sempre ha estat fàcil, la germana Joaquima sap que «la claror del Senyor ha il·luminat, a poc a poc, l'espessa nuvolada de la meva vida».
Com em deia ella mateixa, «els 75 anys de vida consagrada els he viscut amb molta joia per la vocació vedruna que he rebut» i per això ha estat «sempre molt feliç i contenta i a la vegada molt agraïda» pel do de la vocació religiosa.
Tant de bo que el nostre món sàpiga descobrir els valors autèntics que neixen de l'Evangeli i que la germana Joaquima ha viscut, tot reconeixent que «la vida comunitària és el confort de la unitat, si la vivim amb entrega». Per això ha esdevingut testimoni de vida segons l'Evangeli de Jesús.
