El meu WhatsApp treia fum dimecres amb la notícia del primer infectat per coronavirus a Manresa. Temor, molt temor. Vaig veure, fins i tot, coneguts molts aprensius a aquestes qüestions plorant per si les autoritats sanitàries no aconsegueixen aturar l'expansió del virus i la infecció arriba a ser massiva. Una amiga em va dir que des de fa dies menja més xocolata per calmar els nervis. A la televisió surten els primers confinats a hospitals de l'Estat nar-rant en primera persona, i a través dels seus mòbils, l'experiència tot informant que es troben més o menys bé, i adverteixen que no s'han convertit en zombis. Però el nombre de contagiats i de víctimes mortals a l'Estat espanyol, i a Europa, no para d'augmentar i crea més alarma. Professionals de la medicina aïllats, grans congressos que se suspenen, turistes que cancel·len els viatges i el món que s'atura. Tot plegat, em sonava a una novel·la, i se m'ha encès la llum i he sabut quina. El títol és Assaig sobre la ceguesa i és una de les grans novel·les del reconegut escriptor portuguès José Saramago. La història narra les mesquineses humanes per sobreviure davant una epidèmia que deixa cec a tothom i com la por paralitza un món en què les autoritats són capaces de tot per mantenir l'ordre. Esperem que la clarividència de Saramago no sigui absoluta.
