Durant els primers compassos de l'epidèmia del coronavirus va semblar que les institucions feien un veritable exercici d'informació oberta. Quan han començat les males notícies, ha arribat el tancament. La Generalitat va donar durant els primers dies una llista diària d'afectats amb el seu lloc d'origen. Dissabte va deixar d'incloure-hi el veïnatge. Apel·lant a la falsa excusa de la protecció de dades i la confidencialitat, la Generalitat explica el que vol. Ahir al matí, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, es va negar a donar cap informació concreta sobre l'evolució dels malalts ingressats a la ciutat. Al vespre es va saber que hi ha una víctima mortal a Igualada perquè es va dir arrossegant els peus en una roda de premsa. Donar xifres d'afectats i d'aïllats no revelarà cap dada personal. En canvi, negar-se a donar dades concretes crearà la indesitjable i perillosa sensació que ens amaguen coses. Tenim dret a saber si hi ha afectats al nostre poble o ciutat, quants i com estan. Explicar-ho no viola cap confidencialitat. I si a les autoritats les incomoda tenir periodistes posant el nas als hospitals, hauran de prendre paciència. El dret a la informació en una democràcia és això.
