Ras i curt: ja no es parla de l'escàndol del rei emèrit perquè l'està salvant, de moment, el coronavirus que ens ha fet tocar de cul a terra a tots. Allò de la taula de diàleg ja veurem com i quan continua perquè, vet-ho aquí, la malaltia aquesta ha trastocat el món en què vivim, i les urgències porten mascareta. Hem quedat aïllats de la rutina, perquè estem en una «situació extraordinària», amb tendència a empitjorar, de moment. S'han acabat les especulacions sobre quan es prendrien mesures dràstiques. I les que es prendran contra la pandèmia declarada oficialment. El degoteig creixent de morts i de persones infectades avalen les temences. És significativa la incorporació de polítics a les llistes de malalts o confinats preventivament, si més no perquè ells són els primers obligats a donar exemple, i no sembla que ho hagin fet prou bé fins ara.
L'alarmisme ja no cola, perquè la realitat supera la inventiva maliciosa. Ara ja no es fa escarni sobre les mesures dictatorials del Govern xinès per controlar la propagació de la malaltia. Hem perdut el somriure incrèdul que ens provocaven les imatges dels camions que fumigaven els carrers de les ciutats xineses on va aparèixer el virus. Ara pensem que no devien ser excessives les precaucions que prenien els sanitaris xinesos quan atenien els pacients vestits com d'astronautes. Vistes les mesures de confinament que ha dictat el nostre Govern per a bona part de la població de la Conca d'Òdena (Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena), entenem el rigor del Govern xinès quan va decretar el confinament de milions de persones a les zones infectades. Aquella mesura ja no la trobem exagerada, sobretot per l'efectivitat que està tenint a l'hora de reduir les xifres de malalts i morts en aquell país. Paradoxalment, la Xina ofereix ara coneixement i experiència en la lluita contra el coronavirus a aquells països que miraven desmenjats i burletes el drama d'aquell sistema dictatorial. La construcció de dos hospitals en temps rècord ens va desvetllar un sentiment d'admiració barrejada amb recel i sospites de frau propagandístic. Aquí, ara, quan hem pres consciència del perill que col·lapsi el nostre sistema d'assistència sanitària, hem començat a parlar de medicalitzar hotels on encabir els malalts.
Podríem anar recollint actituds i comportaments que demostrarien la frivolitat amb què hem estat mirant la malaltia al continent asiàtic i a Itàlia, fins que perdéssim el color de la cara. Però deu ser més convenient recordar les instruccions que ha donat el Govern per controlar l'expansió de la Covid-19: responsabilitat individual, solidaritat col·lectiva, disciplina en el compliment de les mesures que s'adoptin. Fer cas dels consells d'autoconfinament, reducció de l'activitat social, evitar espais amb gentada, utilitzar el sentit comú en definitiva. Coses que no hem practicat fins ara amb prou convenciment: no hem deixat d'anar a reunions, celebracions, concerts, sessions de cinema, mercats, recintes esportius, funerals amb abraçades i petons...
Com diuen en les pel·lícules bèl·liques quan els soldats senten la sirena que els avisa d'una situació d'emergència real: «Tothom al seu lloc! Això no és cap simulacre!»
