Una setmana més de confinament. És cert que per autoanimar-nos podem pensar que ja falta una setmana menys per tornar a la normalitat. Però hi ha dos problemes. Un és la impossibilitat de saber quan serà el final de la situació excepcional que vivim. Durarà fins a mig maig? Seguirà fins a començament d'estiu? Hi haurà rebrots del virus que exigiran nous confinaments? I d'altra banda ignorem del tot encara quines seran les conseqüències de la pandèmia. No només pel que fa al nombre de víctimes que haurà comportat, inconcebible fa ben poques setmanes, sinó també les seqüeles que tindrà en l'àmbit econòmic, social, polític i, en general, fins i tot en la manera de viure. Quan s'acabi el perill immediat tot continuarà com abans? O bé haurem après alguna lliçó de cara al futur? Com a referència propera només tenim la crisi del 2008, tot i que no va ser sanitària sinó econòmica, a causa d'una bombolla financera que va esclatar inicialment als EUA. Però la propagació va ser ràpida a tot el món i les seves conseqüències, molt persistents. A l'Estat espa-nyol l'índex d'atur va passar del 8,42 % l'any 2007, abans de la crisi, al 26,94 % el 2013. Després va anar baixant lentament però sense recuperar el nivell del 2007, fins al punt que al 2020, segons dades oficials del febrer passat, l'atur global a l'Estat era encara del 13,6 %. Amb la pandèmia de la Covid-19 ja podem assegurar que el sotrac econòmic i la pèrdua de llocs de treball serà també molt notable. Dimecres d'aquesta setmana ja eren prop de 650.000 els treballadors afectats per un ERTO a Catalunya. No és gens exagerat, doncs, d'augurar una nova època de vaques magres en l'àmbit econòmic i, per tant, en les possibilitats d'inversió de les administracions públiques. Caldrà, doncs, prioritzar i per experiència ja se sap què vol dir això, per exemple, respecte de les inversions de l'Estat a Catalunya.
Però no només caldrà anar recuperant la vida econòmica i els llocs de treball. El coronavirus ha deixat més clar que mai que la salvaguarda de la salut, la recerca mèdica i unes bones instal·lacions sanitàries són fonamentals i que han de millorar molt de cara al futur. L'experiència del darrer mes ha posat de relleu també que la manca de material sanitari -fins i tot del més bàsic: mascaretes, bates, guants, etc.- ha estat dramàtica. Així com ho ha estat igualment la situació a moltes de les residències de gent gran, on l'acumulació de persones d'alt risc ha fet que el virus es propagués amb una rapidesa i gravetat del tot imprevista. Imprescindiblement aquestes deficiències s'hauran de corregir per tal que no es repeteixin mai més. Perquè, podem estar-ne ben segurs, en un món cada dia més globalitzat, de pandèmies n'hi tornarà a haver.
Les controvèrsies d'aquests dies tracten sobretot de les sortides de l'actual situació i de les etapes que ha de tenir el desconfinament. Simplificant la qüestió, el dilema es planteja amb un interrogant: què ha d'anar al davant: la salut o l'economia? O dit més suaument: es pot anar desconfinant i alhora eliminar la pandèmia i revifar l'activitat econòmica? A més s'acaba d'obrir un nou front polèmic: la discussió política entorn de la proposta de Pedro Sánchez de celebrar uns nous Pactes de la Moncloa per afrontar conjuntament la crisi del coronavirus. Però l'experiència d'aquells pactes del 1977 no és gaire bona perquè no van servir pas per superar el franquisme, tal com en principi es plantejava. Aconseguir, doncs, un acord ampli i global entre totes les forces polítiques i socials de l'Estat, inclòs l'independentisme català i basc, no sembla per ara gens fàcil.
