Als monestirs els monjos i les monges fem els àpats en silenci mentre un de nosaltres llegeix en veu alta un llibre, com demana sant Benet al capítol 38 de la Regla, quan prescriu que «a taula no ha de faltar mai als germans la lectura». L'objectiu de sant Benet per fer els àpats en silenci escoltant la lectura d'un llibre és perquè, al mateix temps que alimentem el cos amb l'arròs, la verdura o el peix, també alimentem l'esperit amb una lectura adient.
Aquests dies a l'hora del dinar estem llegint el llibre de Yuval Noah Harari 21 lliçons per al segle XXI, un text molt interessant, que recomano. En el pròleg, Noah Harari fa referència a la seva obra, Homo Deus, on aquest pensador israelià explora «el futur de la vida humana a llarg termini». Yuval Noah planteja en aquest llibre uns problemes ben actuals. Per una part, el fet «que els humans podrien, amb el temps, esdevenir déus», i per l'altra, «quin podria ser el destí últim de la intel·ligència i de la consciència». Yuval Noah es fa una sèrie de preguntes, summament importants. La més punyent és: «¿Com puc trobar una base ètica ferma, en un món que s'estén molt més enllà dels meus horitzons, que dona voltes completament fora del control humà?». Una pregunta que, ara més que mai, en aquest temps que la Covid-19 està alterant el nostre món, tots ens hauríem de fer.
Hem vist, al llarg de la història, l'evolució de l'Australopitec a l'Homo Habilis, el Neandertal, l'Homo Erectus i l'Homo Sapiens. Ens pensàvem que l'home era el centre del món i per això després de l'Homo Sapiens crèiem que vindria l'Homo Deus, amb uns homes capaços de dominar el món amb la tecnologia i la ciència. Però com hem pogut comprovar, un virus, un petit virus, ens ha desinstal·lat i ha enderrocat l'Homo Deus. El virus ha modificat el nostre ritme de vida, ha paralitzat la societat, ha posat la sanitat en una situació difícil i ha creat una crisi econòmica difícil de gestionar.
En les imatges poètiques del capítol primer del llibre del Gènesi, quan Déu creà la llum i el cel, la vegetació de la terra, el sol, la lluna i les estrelles, els animals i els monstres marins i finalment l'home i la dona, el Creador sempre reconeix que allò que ha creat és bo, ja que cada intervenció de Déu neix de la seva bondat. Per això hi havia una harmonia entre l'home i la dona i els altres éssers vius. Però al Gènesi (també als nostres dies) l'home trencà l'harmonia de la creació. I és que l'home és l'única espècie que és capaç de destruir les altres espècies i a si mateix. Per això ens convé seguir el consell de Yuval Noah i trobar una «base ètica ferma» que ens ajudi a viure d'una manera més humana i més fraterna. I és que l'Homo Sapiens no pot arribar a Homo Deus, ni que ho vulgui.
