El Partit dels Socialistes de Catalunya farà, aquest diumenge, la jornada final del Congrés del partit en aquestes comarques.
El Congrés estava llençat, el procés congressual va començar el gener però el coronavirus va obligar a suspendre la jornada final. L'executiva nacional ha decidit que les tres organitzacions territorials que encara mancàvem per fer-lo el féssim de manera telemàtica. Hi ha interès de tenir completa l'estructura de direcció per si s'han de prendre decisions rellevants.
Com deia, al Congrés ja només li quedava la part final. Les diferents agrupacions ja havien presentat les esmenes a la ponència i escollit els seus delegats. Per altre costat el primer secretari de la Federació ja havia estat escollit pel sistema de primàries obertes a tota la militància. Per tant només queda el debat al ple del Congrés de les esmenes i l'elecció de la Comissió Executiva de la Federació i els representants territorials al Consell Nacional del partit. Això és el que farem diumenge, si la tecnologia no ens juga una mala passada.
El primer secretari, Cristòfol Gimeno, a falta de ratificació pel ple, és el líder indiscutible i indiscutit del partit en aquests ter-ritoris. En «Cristo», com el coneixem els companys, ha estat qui ha dut el comandament de l'organització des de la tardor del 2014. Sense cap mena de dubte en els moments més durs i difícils de la nostra història, la seva manera de fer, temperat, tranquil, amb les idees clares, més la seva impregnació dels valors socialistes li ha permès resoldre allò que es podia resoldre. És evident que la gran tempesta ha empetitit l'organització però ningú podrà dir que el Cristo no s'hi hagi deixat la pell per minimitzar-ho.
Ell, que tenia a sobre injustament, com s'ha demostrat, l'espasa de Dàmocles pel seu pas per Caixa Manresa, mai s'ha distret de l'important. La seva capacitat de treball li ha permès liderar un equip curt, però molt cohesionat, on destaquen Mercè Cardona i Tomàs Casero. Sense ells tres molt probablement el partit no seria el que avui és. En un moment d'extrema dificultat han sabut fer els canvis, allí on calia, sense traumes i amb molt d'èxit dels representants del partit en les institucions, sobretot al món local, on tenen incidència directa. Enric Campàs al Pont de Vilomara i Albert Coberó a Súria són els dos millors exponents, però ni de bon tros els únics. La dissort ha volgut que la senadora Elia Tortolero ho fos poc temps, per decisió dels electors no va poder repetir en les segones eleccions. És jove i segur que tindrà noves oportunitats.
Al Cristo només li queda el pas final, en política el més difícil, però, essent com és, no podia ser d'altra manera i hi està disposat, preparar el relleu. Ell, amb la seva empatia i intel·ligència natural, ha estat capaç d'aconseguir un grup de gent jove que, un cop assumides responsabilitats institucionals als seus pobles i viles, pot fer el pas al partit.
Estic segur que a l'executiva que ens presentarà diumenge hi haurà una bona representació d'aquest grup, que, fent equip amb d'altres més veterans, podran començar a dirigir l'organització. Aquest fet permetrà que Cristòfol Gimeno Iglesias, el dia que ho desitgi, pugui deixar l'organització en molt bones mans.
Gràcies, Cristòfol, per ser com ets, per la teva immensa feina, tant al PSC com a l'Ajuntament del teu estimat poble, Castellgalí. Molts ànims i continua amb l'empenta de sempre.
Una abraça molt forta, tot i que sigui virtual.
