Ara que tot just comencem a sortir de la pandèmia que ha sacsejat els fonaments econòmics d'arreu del món, és el moment d'impulsar una recuperació econòmica que ha de tenir les seves bases en un nou model de desenvolupament, més curós amb el medi ambient i que sigui capaç de donar impuls a les empreses locals.

Així ho ha entès la Unió Europea, que promou un fons d'1,6 bilions d'euros -a raó de 250.000 milions d'euros anuals- per rellançar la seva economia a través de projectes que construeixin futur, tant des d'una perspectiva de respecte al medi ambient com d'impuls del món digital. I aquí, el sector de l'edificació -amb 15 milions de llocs de treball directes i indirectes arreu del continent- hi té molt a dir.

Europa planteja dedicar una part important d'aquesta inversió en la rehabilitació d'habitatges privats i d'edificis públics, que permeti al mateix temps impulsar les energies renovables. De fet, vol que sigui un dels motors de la recuperació que ha de venir. I és que els projectes de renovació d'un edifici es poden desenvolupar ràpidament i, a més, tenen la virtut de beneficiar de forma directa les empreses i treballadors locals. Valgui una dada significativa: l'Agència Internacional de l'Energia estima que prop del 60% d'aquesta despesa en condicionament d'eficiència energètica domèstica es destinaria directament a treballs locals de la construcció.

Per fer-nos una idea de la importància que aquesta decisió tindrà per a les petites i mitjanes empreses dedicades a la rehabilitació -i per a la preservació dels llocs de treball que generen- cal recordar que, en el conjunt de l'Estat, el 47% dels treballs de rehabilitació d'habitatges són realitzats per pimes locals d'entre 1 i 9 assalariats.

Per sortir ràpidament i enfortits de la crisi a què ens ha conduït la covid-19, hem de ser capaços d'aprofitar el nou model que ens proposa Europa per al sector de l'edificació. I per aconseguir-ho, cal seguir un camí que ens ve marcat des de fa temps.

Ara fa un any, el BOE recollia una recomanació de la Unió Europea on es demanava garantir una profunda renovació de les construccions existents, com a màxim el 2050, amb tres punts principals: la seva transformació en edificis d'alta eficiència energètica i descarbonitzats; l'adopció d'estratègies nacionals de rehabilitació a llarg termini i amb directrius clares i accions específiques mesurables i, en tercer lloc, mesures de suport financer que vinculin la qualitat de les obres de renovació a l'estalvi energètic assolit.

Ara, aquestes recomanacions venen acompanyades de recursos i de la voluntat de convertir aquest suggeriment en una política ferma i generosament dotada.

Una oportunitat única que no podem desaprofitar en un país com el nostre, que té un parc d'habitatges obsolet i envellit, que requereix importants inversions per a la seva millora. Recordem-ho: el 56,35% dels edificis construïts a l'Estat espanyol són anteriors al 1980, quan es va publicar la primera normativa que obligava a instal·lar aïllament tèrmic als habitatges, una normativa que s'ha tornat cada cop més exigent amb els anys.

Tenim la determinació de superar els temps difícils que s'apropen. I per aconseguir-ho, no podem deixar escapar l'oportunitat que representa que Europa hagi fixat la rehabilitació com un dels principals motors de la recuperació econòmica que vindrà, i que hem d'aconseguir que arribi ràpidament.