El gran tema informatiu dels darrers mesos, el coronavirus, de cap manera encara no s'ha exhaurit. Les ganes de prescindir de mascaretes, de superar d'una vegada totes les limitacions que ens ha imposat la pandèmia i de fruir immediatament d'un estiu com els de cada any ens pot fer relliscar altre cop. D'exemples de reculada en tenim a prop i lluny. Hi ha hagut rebrots limitats, per sort, a Lleida, a les comarques de la Franja, al País Valencià... Però n'hi ha hagut de molt més preocupants a Lisboa i a la regió alemanya de Westfàlia, on ha calgut tornar a confinar 640.000 persones. I fora d'Europa el virus continua imparable als Estats Units, a l'Amèrica del Sud, a l'Aràbia Saudita, on ha calgut reduir dràsticament els més de dos milions de persones que cada any pelegrinaven a la Meca i limitar-los aquest any a 10.000. Igualment apareixen nous problemes a la Xina i a Corea, amb importants rebrots, etc. Malgrat això, a casa nostra, l'obertura de fronteres i la recuperació de la mobilitat ens pot fer pensar que ja ho tenim tot resolt i que només poden aparèixer nous casos aïllats i rebrots de poca importància. La realitat, però, és que som lluny de l'antiga normalitat, la d'abans del mes de març passat. I que el concepte de «nova normalitat» només té un sol sentit: des del punt de vista sanitari cal anar molt amb compte amb els rebrots i les recaigudes i des del vessant social saber enfocar molt bé la difícil superació de les conseqüències econòmiques de la pandèmia que, segons els especialistes, de cap manera no ens portarà a un millorament ràpid de la situació sinó a un període de dificultats econòmiques i de problemes socials.
Els GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) retornen. L'any 1983 van aparèixer sota la forma de grups parapolicials armats, que actuaven al marge de la llei dirigits pel ministeri de l'Interior, dedicats a batre els etarres sobretot a França, que és on ETA tenia el seu principal refugi. El cap del govern espanyol en aquell moment, Felipe González, era qui forçosament havia d'autoritzar l'actuació i el finançament dels GAL, tot i haver declarat més d'una vegada que «només en coneixia l'existència pels mitjans de comunicació». La desclassificació recent de documents per part de la l'Agència Central d'Intel·ligència dels EUA revela efectivament el paper de Felipe González com a impulsor dels GAL que ja se li suposava. Però PSOE, PP i Vox han vetat la creació d'una comissió d'investigació parlamentària per aclarir-ho del tot. Les excuses són vergonyoses: «ja han passat molts anys de l'època dels GAL...», «en el seu moment ja hi va haver alguns inculpats...». Però la realitat és encara més trista: es continua partint de la base que no tothom ho ha saber tot, que els detalls no sempre s'han de fer públics i que allò que fan les clavegueres de l'Estat no s'ha d'explicar.
Mentrestant s'ha sabut un fet significatiu i revelador de l'opinió general sobre Catalunya que predomina en molts àmbits de l'Estat. Resulta que les noves promocions de la Policia Nacional no volen ser enviades a Catalunya. Els que poden triar destinació per haver aconseguit les millors notes demanen incorporar-se a altres indrets. Els que han tret els pitjors resultats els toca ser enviats a Catalunya. Per què la gran majoria no vol venir? Per dues raons bàsiques: la primera és que saben que a Catalunya el cost de la vida és més alt, i per tant, a igualtat de retribució, la paga efectiva és més baixa. La segona raó té una base més política: saben que no seran ben apreciats i que la policia nacional no és vista favorablement per la majoria de la població. Salari real més baix i poca valoració social: per això Catalunya no és una destinació policial gens atractiva.
