28 de juliol de 2020
28.07.2020
Regió7

Unir persones

27.07.2020 | 22:39
Unir persones

Sense el celebrat acord per crear un fons europeu per a la recuperació el futur de la Unió Europea estaria en dubte i la sortida de l'actual crisi sanitària i econòmica seria encara més llarga i dolorosa. Qui no se n'alegri hauria d'explicar molt i molt bé quines alternatives reals proposa. Dit això, faríem bé tots plegats de rebaixar l'eufòria i evitar els adjectius massa transcendents. Ni es tracta –com s'ha dit- d'un moment hamiltonià, ni s'assegura definitivament el futur del projecte compartit, ni ens permet pensar que a les societats europea i catalana els espera un esdevenidor immediat lliure de dificultats i tensions.

«No estem fent una coalició d'estats, estem unint persones», va dir Jean Monnet fa 70 anys. L'europeisme sincer –no el que només se n'omple la boca quan pot parar la mà– sempre ha cregut que la construcció d'una societat europea, superadora de rivalitats estatals i nacionals, és l'objectiu central i prioritari i que la integració econòmica és tan sols un mitjà per aconseguir-ho. Passa sempre que el mitjà condiciona el fi i passa a vegades que, com ara, s'acaba confonent una cosa amb l'altra.

És cert que l'acord de la setmana passada conté una novetat destacable en forma de transferències directes a finançar amb recursos propis de la UE, no amb aportacions directes dels estats. Tot i així, el text acordat es limita a preveure fluxos monetaris (crèdits i subvencions) entre Brussel·les i els estats i, a canvi, rebaixa el pressupost d'importants programes comunitaris, permet que siguin els mateixos estats receptors els que decideixin, a partir d'unes línies mestres poc delimitades, en què es gastaran els diners i –novetat perillosa!- preveu que siguin els altres estats, a més dels mecanismes propis de la Unió, els que controlin l'ús que cada soci faci d'aquests fons. Els estats jugant al gat i la rata entre ells, les institucions comunitàries fent poc més que d'àrbitre i l'europarlament –l'únic òrgan europeu escollit directament per la ciutadania- reduït al paper d'espectador.

No era l'única opció possible. S'hauria pogut apostar per projectes veritablement comuns, que creessin igualtat, solidaritat i fraternitat europees. Una renda bàsica europea, un programa comunitari d'ajuda a les energies renovables, un pla per garantir bons estàndards a la sanitat pública de tota la Unió, un projecte per potenciar i integrar la xarxa ferroviària continental... Es podria, en definitiva, haver aprofitat l'ocasió per injectar diners a l'economia (per tornar a fer girar la roda) alhora que s'enfortia i redefinia el projecte europeu amb propostes que en visualitzessin els avantatges, que reforcessin el paper de Brussel·les (sí, de Brussel·les) i que –condició sine qua non– traguessin pes, poder i protagonisme als estats. Més Parlament i menys Consell Europeu, més pressupost comú i menys transferències. En lloc d'això, s'ha optat per un pacte entre estats en el qual els del nord faciliten diners per als del sud a canvi de mantenir una unitat de mercat que beneficia sobretot els primers. Pur interès comptable.

Però a la vida, i en política, reduir les relacions o els projectes a un simple full de càlcul difícilment crea res de prou sòlid i perdurable. Si no hi ha res més, si no hi ha experiències i horitzons compartits, i una mica d'afecte, tard o d'hora a algú no li surten els números i la relació es debilita fins a extingir-se. En tenim precedents i podríem fer paral·lelismes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit