Crear un ritual col·lectiu que marca un abans i un després per poder notificar aquesta mort pot ajudar. Molts encara esperen que les persones que han perdut entrin per la porta qualsevol dia. No s'ho volen creure». Són paraules que aquest diari recollia en un article publicat dilluns del psicòleg i terapeuta manresà Carles Perarnau, coordinador del Servei d'Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central, en referència a la situació que ha generat l'impacte del coronavirus. Una pandèmia que s'ha revelat triplement cruenta, perquè no només s'ha endut milers de vides, sinó que per les seves característiques ha obligat que les víctimes marxessin sense poder tenir els seus éssers estimats al costat, i que, en molts casos, ni tan sols se'ls pogués acomiadar en les hores i dies immediats amb una cerimònia col·lectiva. Aquestes setmanes es van succeint els actes que diferents municipis van organitzant per retre aquest homenatge. Un dels darrers, per exemple, es feia dilluns passat a Moià, que ha comptabilitzat una quinzena de defuncions. En monòlits com el que allà (i en altres municipis) s'han començat a aixecar, no només hi ha el testimoni perenne cap a tots els que ens han deixat en aquestes dures circumstàncies, sinó que també s'hi projecta el comiat i el record col·lectiu. Catàrtic. Necessari.
