La potencial fusió entre CaixaBank i Bankia, que alguns entesos fa temps que vaticinaven i que és evident que replicaran altres entitats d'estalvi, obre un gran interrogant sobre els efectes que pot tenir per als ciutadans rasos que no dominem les accions, els valors ni les cotitzacions. Els qui, encara avui, anem regularment al caixer a treure diners (aquells papers rectangulars de coloraines) i que cada cop hem de fer una gimcana més llarga per trobar-ne un de la nostra entitat que no ens cobri comissió per treure els nostres diners. Darrerament, el meu banc em va obligar molt subtilment a fer una assegurança amb ell a canvi de no cobrar-me una quota trimestral per guardar els meus diners. Els que m'he guanyat amb la suor del meu front i que cada mes, trinco-trinco, li arriben directament a ell per disposar-ne pel que decideixi sense haver-me de donar cap explicació. Dir que no entenc res es queda curt. Fa temps que tot el que té a veure amb els bancs s'ha envoltat d'una gran boira baixa. Les caixes d'estalvi ja no són caixes, són stores. I, mentre la publicitat d'aquestes entitats llença eslògans com «Parlem?» i «Persones al servei de persones», la realitat avança just en la direcció contrària a la d'aquesta pretesa proximitat naïf. Tot és virtual, llevat de les cues que es formen cada dia davant de bancs i caixes.
