Les televisions no són un reflex de la realitat lingüística del seu país. Les televisions tenen una llengua que és la seva i punt. Algunes de públiques emeten espais en altres llengües per promoure'n la preservació, però res més: les televisions no són bilingües. I TV3 tampoc no ho ha de ser. Va néixer específicament per promoure l'ús del català i per ampliar-ne els registres. No va néixer per ser un eco del carrer. Per sentir el carrer ja tenim el carrer. I ara que la població que utilitza el català com a primera llengua ja només és un terç, l'objectiu fundacional és més descarnat que mai. Darrerament, la indigència en què es troba el canal (sobrecarregat de personal caríssim) l'està empenyent a emetre sèries alienes barates i bilingües. Hi ha qui defensa que és ideal, que la televisió s'ha d'assemblar al país i que, a més, d'aquesta manera tindrà més audiència i arrelament. Sona bé, però no. Barrejar català i castellà en un imaginari on les dues llengües són indiferents, intercanviables i indistintes crea un marc en el qual desapareixen la identificació amb la llengua petita i l'incentiu per utilitzar-la. Això és just el contrari del que ha de fer TV3. S'estan posant la soga al coll. Naturalment, no ve d'una tertúlia o d'una sèrie. Però tenint el país que tenim, si comencen ja no podran parar. I una TV3 bilingüe moriria, simplement, perquè no serviria per a res i seria la de ningú.
