L'església del Carme de Manresa acollirà vuit retaules que fins ara eren a l'església de la Cova i que han quedat desplaçats pel projecte dels jesuïtes de decorar-ne l'interior amb mosaics que li donaran una personalitat especial. Es tracta de vuit obres sense valor que evoquen sants vagament relacionats amb sant Ignasi. El rector de la Seu i la Cova, Joan Hakolimana, un home dinàmic que ha significat una vigorosa onada d'aire fresc per als dos temples, els ha agafat al vol i els situarà en espais buits dels laterals del Carme. Caldrà veure'n el resultat, però d'entrada es pot anticipar que sembla un encert. Tot el que es pugui fer pel Carme serà poc, sobretot a l'exterior. Construït després de la guerra civil per substituir el malaguanyat temple gòtic anterior, el Carme va quedar inacabat i el resultat és una inacceptable indigència estètica que fa més de mig segle que dura. En un temple tan simbòlic per a Manresa, resulta feridor. L'afegit de la façana posterior, un prefabricat situat en un temple neogòtic just a sobre d'un tram de muralla medieval, és apoteòsic i sintetitza l'estat de la qüestió. Tard o d'hora, el bisbat i la ciutat hauran de plantejar-s'ho.
