18 de octubre de 2020
18.10.2020
Regió7

Castell de Calders i excavacions a Artés

17.10.2020 | 22:02
Castell de Calders i excavacions a Artés

Ara que les noves generacions d'arqueòlegs valoren la tasca didàctica i volen que els resultats de les excavacions arribin al conjunt de la població, informen constantment de les seves troballes, perquè la gent pugui visitar-les, és quan entitats com Els Amics de l'Art Romànic han aprofitat l'avinentesa per realitzar una sortida oberta i han concentrat els participants al mirador del castell de Calders. Entre els assistents, Lluís Cerarols, responsable dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, que va fer notar l'espectacular vista del fals meandre que havia format el riu Calders fins al segle XVIII, en què la mateixa erosió li va permetre obrir un nou pas a l'esquerra del Molí del Castell, per on passa actualment. El guia Òscar Trullàs, arqueòleg municipal d'Artés, va explicar l'estat de les excavacions que es van reprendre el 2017 i el 2019. Hi ha una torre circular del segle XI, parcialment escapçada, que va caure sobre una part de les estructures del castell. Dalt del turó hi ha un gran perímetre marcat per un mur típic de l'alta edat mitjana, per protegir-lo. La torre, més que defensiva és d'observació, per avisar dels perills en una època de trasbals dels segles X i XI. De moment, s'hi ha trobat dues bestorres. A mesura que es rebaixa el pla, els investigadors van trobant noves línies de mur, que es va anar ampliant. Pels materials trobats, sigil·lades -ceràmica típica de cert luxe-, intueixen que hi pot haver una ocupació prèvia d'època romana. En origen, les esglésies estan fora del terme del perímetre del castell i conserven l'àmbit eclesiàstic. Just al penya-segat, hi ha l'església romànica de Santa Maria, del segle XI, que estava documentada però que no es va trobar fins a l'any passat. A l'entrada, s'observa la polleguera de l'encaix de la porta i l'absis rectangular perquè l'han reaprofitat. Hi ha una necròpoli que té continuïtat des de tombes excavades directament a les roques, de forma antropomorfa del segle XI, que posteriorment es va ampliar a la zona de sagrera del voltant de l'església, que ja s'integra dins del perímetre comtal. Noves excavacions serviran per saber l'evolució del recinte, la cronologia i nous estudis de població ajudaran a veure com s'alimentaven. També els van sorprendre les restes d'una església preromànica que situen als segles IX o X. Ho saben per la tipologia i pel tipus de ceràmiques que s'hi troben. En queden poques ruïnes, però saben que aprofiten l'absis de l'antiga església. En el pas del segle XI, l'església és part del castell i canvia el nom pel de Sant Miquel, devoció típica de l'època. S'hi fan ampliacions fins als segles XV o XVI, en què el castell entra en decadència i desús.

En general, els murs van a buscar la roca que s'erosiona a mesura que els corrents d'aigua s'emporten l'argila fins que cau: és imprescindible protegir-la. En totes les campanyes arqueològiques cal preveure les possibles erosions. En alguns llocs, s'observa la tècnica de construcció anomenada spicatum, en forma d'espiga de blat. Les excavacions continuen. Ara cal concretar quan comencen els moments fundacional i d'ús. Recentment, es va descobrir el jaciment de Feixes de la Sala al terme d'Artés, on la historiadora Mireia Vila explica que caminants i forestals es van adonar que dins del bosc embrossat hi havia una premsa d'oli i vi. Amb voluntaris d'Artés, es va començar a excavar i van observar que la descoberta no era individual, sinó que formava part d'un àmbit on vivien, amb un foc dins la llar, on van trobar ceràmica senzilla de teula romana. Aquest any no han pogut excavar, però tenen ganes de continuar perquè intueixen nous àmbits. Vila contextualitza l'època com un poblament dispers de l'edat mitjana, que apareix en un document del 938, que descriu els límits del terme d'Artés. L'arqueòleg Pau Alberch va esmentar la descoberta de la torre del serrat de la Cabra d'Or i el control de la vall d'Artés als segles IX-X, durant l'ocupació carolíngia. L'excavació va ser promoguda pel Museu d'Història d'Artés el 2014. Es tracta d'una torre de guaita, de planta rectangular. En va remarcar una habitació destinada a la fabricació de metalls de bronze i ferro, amb forn inclòs. En el transcurs de l'excavació també s'han trobat fins ara beines de bala del final de la guerra civil, possiblement de l'exèrcit republicà en retirada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit