La setmana passada celebràvem que les dades que arribaven sobre la pandèmia milloraven lentament malgrat que la incertesa general es mantenia, sobretot de cara a Nadal i Cap d´Any. Però que allò que es veia cada vespre en els carrers més cèntrics de Manresa feia dubtar de si érem ja al final de la segona onada o en el preàmbul de la tercera. Doncs ara el dubte encara és més fort perquè ja s´ha vist que els indicadors sanitaris han empitjorat sobtadament i s´ha aturat per quinze dies el canvi de fase que havia de començar dilluns que ve. No podem badar: la despreocupació ens pot fer tornar al pitjor moment del primer confinament.

I també una altra notable incertesa que s´arrossega des de fa setmanes. El ministre espanyol de Justícia es va comprometre a eliminar del codi penal el delicte de sedició abans que acabés l´any, tot i que després va matisar el compromís parlant només de «reformar» un delicte que no existeix a la majoria de codis penals europeus. Però de moment ni eliminació ni reforma, tot i que sigui fonamental per als presos polítics del procés, que veurien rebaixades les seves condemnes, i per als exiliats, que tindrien més arguments per aconseguir la denegació d´extradicions que els tribunals espanyols encara promouen. I cal esmentar també un fet positiu: la pressió conjunta d´Unides Podem, ERC i JuntsxCat de cara a l´eliminació del delicte, per tal que els presos estiguin en llibertat aviat i puguin participar en la campanya electoral del 14 de febrer. Però tot s´encalla amb l´actitud sempre dubitativa del PSOE, que té pressions internes en sentit contrari, i que sap que toparà amb l´oposició radical dels membres dels més alts tribunals de l´Estat, dominats per magistrats del tot oposats a fer reformes que beneficiïn els presos o els exiliats. Caldrà seguir amb atenció aquest tema perquè alguns juristes independents ja han assenyalat el perill que s´acabi fent només una reforma superficial dels delictes de sedició i rebel·lió, que seguirien ben allunyats encara dels codis penals vigents a la majoria de països europeus.

La informació més sorprenent de la setmana ha estat la difusió de l´escrit que una setantena d´alts militars espanyols jubilats han adreçat a Felip VI. En el text afirmen que la coalició entre PSOE i Podemos, amb suport de «filo etarras y independentistas», defensa només interessos partidistes i amenaça la unitat nacional, que corre greus riscos de trencament, perquè l´objectiu bàsic d´aquest govern -que qualifica de «social-comunista»- és acabar amb la clau de volta que relliga tot l´entramat de la constitució de 1978, o sigui amb la monarquia. Tot un manifest franquista reforçat per un dels signants del text, exgeneral de divisió, que en un xat de WahtsApp opinava que per redreçar la situació caldria afusellar 26 milions de persones. Bon exemple d´allò que pensen els que no haurien de tornar a governar mai més ni al nostre país ni a Espanya. En sentirem a parlar.