Notes d'esperança

Pastorets, pessebres vivents i nadales configuren el nostre paisatge nadalenc. Com diu Josep Maria de Sagarra, Nadal «ens dona un sentiment de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d'esperit» Desembre rere desembre, ho esperem. Són rituals que ens acompanyen i que ens ajuden a ordenar el temps omplint-lo de sentiments i emocions. En paraules del filòsof, professor i assagista Byung-Chul Han (i tradueixo directament) «els rituals es poden definir com a tècniques simbòliques d'instal·lació en una llar. Transformen «l'estar en el món» en un «estar a casa». Fan del món un lloc fiable. (...) Els rituals donen estabilitat a la vida». Ens fan sentir fills d'una baula que ens uneix generació rere generació i sentir-nos part de la comunitat. La cultura ens explica, ens fa ser qui som. I ja ho vam dir, però ho repetim: la cultura ens cura perquè ens abriga. I aquests dies fa molt fred. I no parlem, només, de graus sota zero. O potser sí. Parlem d'aquest Nadal que ens glaça l'ànima. I nosaltres, des del Consell de Joves i del Consell de la Gent Gran, us volem dir que ens resistim a pelar-nos de fred. I que farem tot el que sigui possible per fer arribar el nostre escalf, per modest i humil que sigui, a totes les llars de Manresa. I ho farem seguint el fil que vam començar a teixir plegats l'1 d'Octubre: sabent que Manresa la fem petits, mitjans i grans i que només junts farem que aquest Nadal no sigui tan trist. Perquè també ens sabem vulnerables i, com que ja no tenim vergonya de dir-ho, també estem tristos i també tenim por. Però també sabem, perquè ho hem viscut, que la por, si és compartida, no fa tanta por. I de la mateixa manera que per Sant Joan encenem fogueres per allunyar i espantar els mals esperits o pengem branques d'olivera, palmons, palmes o llorer beneït als balcons amb l'esperança que ens portin bona sort; nosaltres us convidem a cantar una cançó plegats per superar la por.