Hi haurà eleccions el 14 de febrer? Per les dades epidemiològiques que es coneixen fins al matí de divendres sembla difícil que es puguin celebrar. Fa dies que la pandèmia empitjora. Per tant, si el fet bàsic a tenir en compte són les circumstàncies sanitàries, és molt possible que calgui ajornar l'elecció del nou Parlament català, potser fins al mes de maig. I,per tant, que es retardi la constitució del nou govern de la Generalitat derivat d'aquestes eleccions. Hi pot haver també motius polítics a favor o en contra de l'ajornament? I aquests motius poden pesar més que la defensa de la salut dels ciutadans? De moment, la principal oposició al canvi de data de les eleccions prové del PSC, que, per mitjà del cop d'efecte que va representar la designació de Salvador Illa com a candidat a la presidència de la Generalitat, està segur que com més aviat es facin les eleccions millors li anirà. I que canviar-ne la data pot perjudicar-lo. És cert que si la pandèmia anés creixent durant el temps que faltés per arribar a la nova data, l'eficàcia de la gestió de Salvador Illa s'aniria posant en dubte. I queda encara una qüestió de fons que ja es comença a plantejar: la Junta Electoral Central pot vetar la decisió que prengui el Govern català? Si fos així, seria una mostra més de la minúscula autonomia real de què disposem i de la urgència d'aconseguir definitivament la independència.

Veient la informació dels darrers dies, molta gent es pregunta com és possible que en aquest moment el preu de l'energia elèctrica pugui augmentar de la manera que s'ha anunciat. Aquest és un tema complex i poca gent pot seguir del tot les explicacions tècniques que intenten justificar aquestes pujades. Però hi ha qüestions que són ben certes i comprensibles. Una d'elles és que avui l'energia elèctrica és una necessitat bàsica i indispensable. I que, per tant, no s'hi val a especular. Els beneficis de les empreses elèctriques sempre han estat considerables i ja seria hora de començar a plantejar que la producció d'energia és un bé social que cal que vagi passant de ser només un bon negoci per a algunes grans companyies a transformar-se en un servei públic. I més tenint en compte que, tal com es va comprovant des de fa temps, resulta que el preu de l'electricitat a l'Estat espanyol és dels més cars d'Europa. Aquest és un dels problemes que l'autoanomenat «govern més progressista de la història» ja hauria d'haver començat a enfocar. Segons sembla, la reforma del mercat elèctric ja formava part de l'acord de coalició PSOE-Unides Podem, però fins ara tot ha quedat com estava.

L'anomalia democràtica que suposa l'existència de presos polítics derivats dels fets d'octubre del 2017 no se soluciona. No avença la concessió d'una amnistia -que seria la solució més adequada- ni l'indult, que depèn només del Govern de Pedro Sán-chez. Ni tampoc l'eliminació del delicte de sedició. Acceptarà ara el Tribunal Suprem, com a mínim, que es retorni el tercer grau penitenciari als presos, sense impedir-ho com va fer l'estiu passat?