Fa 4 dies, la delegada del Govern català a les comarques centrals, en roda de premsa per presentar el nou edifici del Govern de la Generalitat a Manresa, va haver de contestar l'eterna pregunta: Quina ha de ser la capital de la vegueria de la Catalunya Central? La tria sempre ha estat entre Manresa o Vic. I com sempre va respondre com tots els exdelegats i delegades, sense decantar-se cap a una o l'altra.
I per què hauria de contestar si de facto la vegueria no ha estat implementada?
La llei de Vegueries es va aprovar el 2010 sota el mandat del Govern de progrés a la Generalitat, però no s'ha arribat a desenvolupar mai, de manera que la divisió de Catalunya a la pràctica segueix sent en quatre províncies: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Sí, la divisió espanyola.
Sense la vegueria, la gent de les comarques centrals perdem grandíssimes oportunitats de tenir poder polític real, de tenir representants de vegueria al Parlament, pes polític específic per fer que Catalunya respongui a un model descentralitzat. És una important estructura d'Estat per a la gent que hi habitem. Ens cal, doncs, amb urgència la constitució efectiva de la vegueria, juntament amb una acció política decidida per reequilibrar el territori, a través de la inversió pública i altres formes de discriminació positiva, per afrontar els reptes presents i futurs d'aquest mosaic de realitats, que són les comarques centrals. Per deixar de ser el pati de darrere de l'Àrea metropolitana.
A aquest fracàs, i la incapacitat de fer un país amb «estructures d'estat» de debò, n'hi podem apuntar un altre: A Catalunya no tenim llei electoral pròpia.
Ara que ens trobem en aquesta situació surrealista en la qual Catalunya ha d'abordar l'ajornament de les eleccions, ho fem supervisats per la Junta Electoral Central a molts quilòmetres de distància, tants com n'hi ha d'aquí a Madrid. Som l'única comunitat de l'Estat que no disposa de llei electoral pròpia aprovada pel seu Parlament. Ens regim per la llei estatal perquè en aquest tema sempre hi ha hagut càlculs electorals. Com bé explica Jaume Bosch en el seu article Llàgrimes de cocodril per la llei electoral catalana, «CiU (i després Junts) i ERC mai no han volgut tocar un sistema electoral que els afavoreix. El vot a l'àrea metropolitana i a tota la província de Barcelona, on viu la majoria de la població, val menys que el d'altres circumscripcions. Això explica determinades distorsions entre el percentatge de vot i el nombre d'escons; per exemple, que Junts, ERC i CUP tinguin la majoria absoluta dels diputats sense arribar al 50 per cent dels sufragis. Per això, en el seu moment, no van voler acceptar la proposta d'implantar un sistema com l'holandès, que feia compatible la presentació de llistes per vegueries (vinculant així les candidatures als territoris)». I així ens va.
