23 de gener de 2021
23.01.2021
Regió7

Virtèlia i el Berguedà

22.01.2021 | 23:46
Virtèlia i el Berguedà

És poc coneguda la relació entre l'Escola Virtèlia i el Berguedà. Fou fundada per Enric Badal, Alicard, Dolors Calvet, Joan Furan i Josep Jordi Llongueras, pedagogs d'abans de la Guerra Civil, amb un ideari catalanista, humanista i catòlic en els temps obscurs del primer franquisme. Es va convertir en una escola de nois –de noies més tard– de famílies burgeses i catalanistes que, amb el temps, van tenir un paper destacadíssim en la vida cultural i política de la transició i la democràcia.

Pasqual i Ernest Maragall, Miquel Roca i Junyent, Anton Cañellas, Ricard Bofill, Hilari Raguer, Joan Raventós, Lluís Bassat, Xavier Robert de Ventós, Federico Mayor Zaragoza, Josep Maria Trias de Bes, els germans Francesc, Lluís i Narcís Bonet Armengol, Pere Vicens -fill de Jaume Vicens Vives-, Francesc Andreu el Màgic Andreu, el periodista Martí Anglada, els germans Cirici, els germans Puig Doria, Daniel Giralt-Miracle ... una llista llarguíssima. Però que té a veure aquesta elit amb el Berguedà? Expliquem-ho.

L'èxit del projecte va deixar ben aviat les instal·lacions de la primera escola de la plaça Lesseps, i el curs 1941-42 inauguraven la nova seu en un fastuós palau de la Via Augusta que van llogar al segon comte de Fígols, José Eduardo de Olano y de Barandiarán. Situat a la Via Augusta 202, a prop de Muntaner i Calvet, des de la seva construcció el 1914-18, per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavechia, i fins a la col·lectivització de la Guerra Civil es va conèixer amb el nom de Los Pinos, envoltat d'un magnífic bosc. Fou la casa senyorial de José Enrique de Olano i Loyzaga, el primer comte de Fígols, on reunia polítics i empresaris, i la mateixa família reial quan aquesta visitava Barcelona, en uns anys en què va tenir gran protagonisme polític, del 1919 al 1931.

La persona que va fer de pont entre l'equip de pedagogs, ben allunyats ideològicament del segon comte de Fígols, destacat militant en temps republicans de Peña Blanca, Derecha de Cataluña, i Renovación Española, i després fidel al Movimento Nacional- , fou un berguedà singular, mossèn Pere Llumà i Viladrich (la Nou, 1899-Barcelona, 1981), fill del Llumà de Malanyeu, fundador el 1944, en el si de l'escola Virtèlia però independent de l'escola, l'agrupació religiosa Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, on potenciava els valors de cristianisme autòcton enmig de la desfeta de l'Església de Catalunya dels anys quaranta. Aquí fou on destacà Jordi Pujol Soley.

A final dels anys seixanta, Virtèlia deixà el palau i el 1970 els Olano el van vendre a la IBM, que va ensorrar-lo per construir-hi un gran edifici d'oficines que s'inaugurà el 1975 i que, amb molts canvis, havia projectat l'arquitecte Antoni Coderh de Sentmenat, que mai n'acceptà l'autoria, crític amb el resultat final de l'obra. El 1995 la Generalitat de Catalunya va adquirir-lo per instal·lar-hi la seu del Departament d'Ensenyament.

Gent de Virtèlia, fora del normal, que és el que vol tractar aquesta secció, però que va treballar i molt per tal que aquest país fos normal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.