És possible que li hagin pesat els seus 78 anys, ha fet tantes coses que ja no li caben medalles a la pitrera, no descarto que vulgui dedicar més temps a la lectura o a la música clàssica, però la paraula que ha escollit per anunciar que s'allunya de la claveguera ha sigut empatx. I no sembla una elecció agitada. Podríem quedar-nos en la primera definició del diccionari, «indisposició causada per menjar en excés», però millor la segona: «Cansament o avorriment causats per algun excés». No té a veure forçosament amb el menjar, tot i que sí amb l'estómac. Iñaki Gabilondo ha decidit abandonar la seva anàlisi diària de l'actualitat política perquè està fart i fastiguejat; i no és l'únic.
Resulta impossible no sentir cansament i avorriment davant la corba de la polarització que fa temps s'ha ensenyorit del tauler polític fins a contaminar-ho pràcticament tot. Insults, desqualificacions, baralles caïnites, eslògans barats, ocurrències, fotos ridícules a Twitter... i com més s'atien, més mediocres semblen. I més ineficaços, que és el pitjor.
Que consti que això no és una esmena a la política, que continua sent imprescindible i a la qual moltes persones s'acosten amb capacitats i vocació de servei. No, és simplement la constatació que alguns ja no aguantem més aquest espectacle. Partits convertits en màquines de discòrdia i propaganda; governs que practiquen l'escaqueig abans que assumir responsabilitats; líders addictes a les enquestes.
No hi ha debats, només argumentaris i esbroncades; una rere l'altra. Pot ser per la pandèmia, la vacuna, la neu, el rebut de la llum, la data de les eleccions, una ´rave'... és igual, val tot. Però els grans reptes continuen aparcats a la cuneta; perquè la desigualtat, la pobresa extrema, la transformació del sistema productiu, l'educació, l'agenda digital, el canvi climàtic o el model territorial apareixen en els discursos d'uns i d'altres, però gairebé mai troben punts comuns. Curtcircuit i empatx. Qualsevol metge assenyat ens receptaria una temporada de dejuni. O la dieta de l'Iñaki.
