Manuel Farguell de Magarola (Barcelona, 1855-Berga, 1928) fou un polític català, fill del també polític Joaquim Farguell i Caum, antic diputat de Berga, i Pilar de Magarola i Mas, de Barcelona. En el llibre Les Masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de Cases de Pagès andreuenques s'explica com era la masia, casa originària dels Magarola, rics propietaris a Barcelona; fins i tot tenen un carrer dedicat darrere de la plaça de la Villa de Madrid, és el passatge Magarola, que surt del carrer de Bot, molt a prop de l'Ateneu Barcelonès.

En Manuel Farguell fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona pel districte de Berga-Manresa de l'any 1882 al 1892 i de l'any 1901 al 1910, diputat a Corts a Madrid pel districte de Berga elegit a les eleccions de l'any 1910, 1914 i 1916, senador per la Solidaritat Catalana a Madrid pel districte de Girona de l'any 1907 al 1908 i va ser nomenat governador civil de Toledo l'any 1921. Tenia la casa pairal a la plaça de Sant Pere de Berga i una casa impressionant al Portal de l'Àngel cantonada Santa Anna de Barcelona. La família manresana dels Jorba va comprar la casa Farguell de Barcelona per fer-hi el seu establiment de gran magatzem de venda, actualment el propietari és El Corte Inglés del Portal de l'Àngel.

Al borbó Alfons XIII -conegut a Catalunya com el Cametes o el Llapissera-, quan va pujar a Berga en la seva primera visita reial a Catalunya, poc després d'haver estat proclamat rei, el 30 d'octubre del 1908, li van fer Patum i tot a la plaça de Sant Pere. La seva tieta, la Xata, Isabel de Borbó, va ser a Berga l'any 1916 per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt. En els dos casos de Patum borbònica va tenir en Farguell un paper molt destacat des de casa seva a la plaça Cremada. També va tenir una estreta relació amb mossèn Cinto Verdaguer quan va pujar a Berga pels Jocs Florals -certamen literari- de l'any 1901, es va hostatjar a casa seva, Farguell li va regalar la bandera del Coro de Berga i de la Lira Gironellenca, que Verdaguer, al santuari de la Mar de Déu Queralt, les va beneir. També va ser en Farguell un dels marmessors del penúltim testament de Verdaguer.

Ara, una cosa que sempre m'ha sobtat és el que l'escriptor empordanès Josep Pla diu de Manuel Farguell de Magarola i del seu «nen». No ho transcric pas per pudor, però li dedica unes pàgines al llibre Un senyor de Barcelona. Aquesta obra de Pla ha estat reeditada infinites vegades tant en català com en castellà i és al Volum 19 de la seva Obra Completa. Diu en una de les seves presentacions de l'edició en castellà: «El señor de Barcelona que da título al libro es el industrial Rafael Puget (1873-1945), un amigo de Josep Pla con un riquísimo anecdotario por explicar. Por las páginas de ´Un señor de Barcelona' pasan los recuerdos de las guerras carlistas; el ambiente de la Barcelona de finales de siglo XIX y principios del siglo XX (también de otras ciudades, como Olot, Vic, Girona o Madrid); algunos de sus establecimientos de más renombre, como el Continental, el Café Suizo o Colón; entidades como el Liceo o el Ateneo Barcelonés; y, sobre todo, un buen número de personalidades de la época». Jo hi afegeixo com els Farguell de Magarola de Berga.