En aquest moment en què hi ha tanta tendència al revisionisme històric i surten veus molt autoritzades parlant de guerres dels catalans contra la resta d'Espanya, curiosament sempre s'obliden de les guerres carlines. No se si és pel Terç de Montserrat o perquè els carlins representen l'esperit conservador enfront dels liberals, però se'm fa molt curiós que els processistes no hagin mitificat el carlisme.

Si analitzem els resultats de successives eleccions, veurem que el processisme és molt majoritari on el carlisme ho era fa cent cinquanta anys. Manresa és la ciutat gran on les forces independentistes treuen un percentatge més alt. Si de 75.000 habitants baixem el llindar a 50.000 continuem igual, hem de baixar-lo fins als 40.000, on trobarem la ciutat de Vic, on aposten més que els manresans pels processistes. És la constatació que el procés ha arrelat més a les ciutats petites i els pobles de l'interior que a la Catalunya costanera. Podem especular sobre els motius, però el pòsit carlí hi és. Hi ha qui diu que estem vivint la quarta guerra carlina, i no li falta raó.

Fins i tot, al Cap i casal el PSC va ser el partit que va rebre més suports en les darreres eleccions. Això ens hauria de fer pensar. Val la pena continuar després de deu anys? Entenc que els que estan convençuts que el 51% els legitima per implementar el mandat de l'1 d'octubre diran que sí. La resta creu que el primer que cal és revisar el model policial de Catalunya? El debat dels Mossos va per davant de la pandèmia i els seus efectes? Ens hem begut l'enteniment? No som conscients que el demà ja és aquí, i el que ens espera serà duríssim.

O els dirigents d'aquest país es posen a governar o anem al desastre. Sento sana enveja quan el govern basc és capaç de reunir un conjunt ingent d'empreses, públiques i privades, a l'entorn del projecte de corredor de l'hidrogen, BH2C verd, per presentar-lo a Europa. Arreu del continent les regions estan fent el mateix, aprofundir en les seves potencialitats per multiplicar els recursos que els podrien arribar, sabent que la competència serà ferotge.

De veritat hem de continuar distrets amb la carlinada? Digueu-me il·lús, però només hi veig una manera de desfer l'entrellat i trencar la dinàmica de blocs d'una manera clara. Potser no serà la més ben vista ni per les bases ni pels entorns, però els dirigents estan obligats a fer el pas. O els dos únics partits que queden al país com a tals, PSC i ERC, amb els seus referents polítics al capdavant, s'asseuen a parlar seriosament de com superem els efectes sanitaris, econòmics i socials de la pandèmia -i sí, també, de l'encaix territorial de Catalunya- i són capaços d'acordar un programa de govern pels pròxims quatre anys i els que hagin de venir al darrere, o continuarem amb el desgovern que teníem fins ara, amb tot el que comporta.

Vostès mateixos, podem continuar somiant amb la independència. Però, o afrontem la realitat o la decadència serà irreversible.