És cert. Des que s'hi va intervenir i s'hi va plantar una mitjana de separació gairebé de punta a punta, el tram sud de la carretera C-55 és menys sinistre. Si més no, les conseqüències personals són menys dures, perquè amb la barrera intermèdia s'han reduït clarament els fatídics impactes frontals, i amb ells, s'ha rebaixat dràsticament el nombre de víctimes mortals. Però, dit això, les autoritats competents, en aquest cas el departament de Territori (responsable de la carretera), i el Servei Català de Trànsit (responsable de com s'hi circula) haurien d'admetre que en aquesta carretera continua havent-hi un greu problema. Bàsicament, que no pot complir amb nitidesa la que hauria de ser la seva funció principal: aportar connectivitat i fluïdesa al territori. L'episodi de col·lapse de dijous al matí, que no és el primer, ni el més greu ni tampoc serà l'últim, és un nou exemple que aquesta carretera s'ha de flexibilitzar: ha de tenir més marge de maniobres quan es converteix en una trampa, tant per maniobrar-hi com per obrir alternatives. Si no, reforça amb tots els mèrits l'apel·latiu de car(ratera).
