Entre cent, tres poden ser molts o pocs. Tot és relatiu amb aquests i altres adverbis, tal com explicaven sovint l'Epi i el Blas a Barri Sèsam. Per no semblar l'autor d'una autèntica superficialitat, anem a posar xifres en dos contextos i comparar. Cobrar el «trespercent» de comissió il·legal per adjudicar obres des d'una cadira política és moltíssim. I ho és encara més el cost a pagar-ne per la societat. A part d'il·lícit i una vergonya que ens envolta des de fa dècades.
Per contraposició, només tres ciutadans de cada centenar han rebut la doble dosi d'algunes de les vacunes homologades. Aquesta és la dada altament insuficient de la comparativa anterior. Era i és així quan una de les tres aprovades, la d'Astra Zeneca, està suspesa d'aplicació fins dimecres. El nombre de ciutadans protegits és magre. La resta, noranta-set, seguíem abandonats a la nostra fortuna, combinada amb els factors de risc mèdic o social i la traça a l'hora de protegir-nos amb mascaretes i gels d'olors insuportables. Els fabricants d'aquests productes, ara a gran escala, haurien de contractar algun perfumista per corregir aquest defecte insofrible.
Els desglossaments de les dades dels vacunats es mostren ben sorprenents. Amb lleugeres variacions segons el lloc, l'han rebut tres dones per cada home. Les franges d'edat amb més vacunacions són curiosament entre la majoria d'edat i la jubilació. Mentre, molts majors de setanta encara esperen l'avís. Les autoritats xerren però s'expliquen poc com sempre, i encara menys últimament, per estar pendents de saber si mantindran la cadira al proper Govern. En conseqüència, la manca de respostes deixa infinitat de preguntes. Posar-la a persones de mitjana edat mentre es deixen grups de vells sense, mostra la priorització cap a persones teòricament de risc professional davant dels que més moren. A partir d'aquí, un colador per on passa tothom. El cas de les residències, on s'ha actuat de forma massiva, les morts s'han acabat de forma radical. No cal ser metge per valorar a qui li correspon primer entre un sanitari, un policia o un professor. És una decisió social, no sanitària, i cal fer notar que tots aquests tres casos són a la llista dels vacunables abans que altres. Per exemple, davant dels que treballen en la neteja de llocs de gran trànsit públic. D'aquesta forma, creen uns greuges comparatius en funció de l'ofici de cadascú.
Amb un dels vaccins aturat momentàniament (un terç del total) per les trombosis detectades, és dur però cert dir que s'estan morint humans per manca de vacunes. Per tant, prioritzar un bomber amb bon estat físic davant d'un avi amb relativa bona salut als seus vuitanta anys, podria ser irresponsable i quasi criminal.
Al moment de fer aquesta peça, en algunes comarques com el Berguedà s'havia passat del tres al quatre per cent. Seguia sent una misèria i una ofensa per a una societat desenvolupada.
Sobre les noves mossegades per adjudicar obra pública, tampoc no se'n té gaire més noticia. Són invisibles com els virus. I també maten socialment.
