Transcorregut el camí quaresmal de 40 dies, iniciem la Setmana Santa. En aquest diumenge de Rams se'ns presenta el relat de la Passió de Jesús segons l'evangeli de Marc. El natzarè entra triomfal a Jerusalem enmig d'una multitud que l'aclama alçant palmes i branques de llorer i olivera per donar-li la benvinguda. Hosanna al fill de David! Poc després, però, la mateixa multitud serà manipulada per les autoritats i demanaran que se'l crucifiqui. La compra insidiosa de voluntats pel poder es mostra a l'escena de l'Ecce Homo amb tota la punyent cruesa. En el judici religiós davant Caifàs i el sanedrí, Jesús afirma que és el Messies i en el judici civil davant Ponç Pilat que és testimoni de la veritat, veritat que ens farà lliures. Jesús s'entrega a la mort amb les paraules del salm 21 (Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?), transformant la mort en un acte de donació i amor absolut i incondicional vers la humanitat. Aquestes paraules no van ser compreses per les persones que es trobaven presents al peu de la creu, les quals van interpretar el crit de Jesús com una crida al profeta Elies, i d'alguna manera continuen sent incompreses avui dia. I és que, com diu Pau de Tars, la mort de Jesús és un escàndol per als jueus i un absurd per als no creients. Crist transforma una mort violenta i infamant en un sacrifici voluntari i un acte d'amor que redimeix el món. Jesús és el sacrifici real i definitiu, que posa fi a tots els sacrificis de l'Antic Testament. Els animals eren els substituts del veritable sacrifici, començant pel moltó agafat per les banyes que servirà a Abraham per reemplaçar el seu fill únic Isaac. Del misteri pasqual brolla la nova aliança entre Déu i la humanitat. Abans Jahvè havia parlat a través de Moisès i els profetes. Ara ho ha fet mitjançant el seu Fill. Abans es van transmetre 10 manaments en unes taules de pedra al Sinaí. Ara inscriu la nova aliança directament en el cor de les persones, mostrant que la vida veritable no es troba en les riqueses, la possessió o el tenir, sinó en el ser i l'acceptació de la creu. El diumenge de Rams és el pròleg del tríduum pasqual, el nucli de tot l'any litúrgic. Dijous se celebra el darrer sopar, divendres la passió i mort de Crist, la nit de dissabte la vigília pasqual, i, finalment, diumenge la resurrecció de Jesús, que obre una nova perspectiva de vida en plenitud. Començarà aleshores el període pasqual de 50 dies on sentirem repetir amb insistència el missatge de «no tenir por». I és que els cristians sabem, per Jesús, que la mort no té l'última paraula en aquesta vida.
